Per a la CUP, hauria estat possible generar més ingressos sense afectar la butxaca de les classes treballadores de la nostra vila. Ho vam explicar durant el debat de les ordenances fiscals.

Si anem per ordre, en primer lloc hem de fer referència al capítol 1 de personal. Sabem que les modificacions, aquí, no són senzilles en gèneric, però hi ha alguns casos que depenen d’exclusiva voluntat política. Mantenim la proposta d’un estalvi míinim de 200.000 euros l’any en nombre de càrrecs amb dedicació exclusiva, de sous i retribucions, de subvencions als grups polítics municipals i la reducció dels càrrecs de confiança. Aquesta proposta la vam fer arribar en la primera reunió del mandat a l’equip de govern i continua sobre la taula.

D’altra banda, volem manifestar que discrepem de la gestió de personal que aplica el govern i que queda reflectida en el pressupost. Hi sobren productivitats no justificades i hi manquen cobertures de places vacants, algunes de les quals, com reflecteix l’informe d’intervenció, no esta dotades pressupostàriament. Es consolida un sistema de piràmide invertida perillós i, al nostre entendre, del tot innecessari. I en cap lloc del pressupost s’atén a una possible pujada salarial externa o a l’actuaclització dels plusos del conveni intern. Volem constatar que, en tot cas, no és el nostre model.

Amb les propostes fetes en l’IBI durant les ordenances fiscals i la reducció de despeses en estructura política destinaríem 300.000 euros més als capítols 2 i 4 de despeses i transferències corrents per aplicar mesures de transformació política des de l’Ajuntament cap a la vila.

Podríem repetir, en aquest sentit, la intervenció de l’any passat, ja que considerem que les propostes fetes continuen sent plenament vàlides per al 2017. Especialment algunes d’elles, que amb la nova proposta del govern retrocedeixen en lloc d’anar endavant.

És el cas de les partides d’habitatge. És el cinquè pressupost consecutiu en què l’equip de govern destina diners insuficients en aquest àmbit per executar els acords presos pel ple de l’Ajuntament. Francament, no hi trobem explicació de cap mena. Aquest any, essent generosos amb la suma de totes les partides associables a Habitatge, hi trobem un descens de 20.000 euros total (de 210.000 a 190.000 euros).

Ja sabem que l’equip de govern no és partidari de treballar un pla de xoc social ni cap mecanisme d’aquest tipus, però cal que entengui que el pressupost que aprovarà avui no només no és el millor possible sinó que s’allunya una mica més en ajudar els molinencs a accedir a un habitatge de forma digna. Els 5 anys decebedors en el pressupost de les partides d’habitatge corresponen amb els anys d’execució del Pla Local d’Habitatge 2012-2017. Esperem que al llarg de l’any vinent es faci un balanç sincer i nítid de l’aplicació d’aquest pla. Des de la CUP considerem que bona part dels incompliments que detectarem responen a la manca de voluntat política de l’actual govern municipal en aquest àmbit. Ens preguntem com repercutirà a la pràctica l’entrada d’ingressos del conveni amb l’Agència d’Habitatge de Catalunya i si, vistos els números, capgirarà els dinàmiques actuals en un àmbit clarament infradimensionat per a un Ajuntament de més de 25.000 habitants.

En ocupació, hem proposat a l’equip de govern que fomenti el cooperativisme, un model econòmic sòlid i que genera menys precarietat i més garanties d'èxit que l'aposta per l'emprenedoria des d'una concepció col·lectiva de l'àmbit laboral. Caldria una nova partida específica i ganes de creure-hi.

També hem plantejat la idea de cercar una via d’ocupació diferents amb plans d’ocupació que puguin perdurar en el temps més enllà dels 6 mesos habituals o de l’any que provarem en un cas concret. Ja que de mica en mica anem implementant plans i que ja ho fem segons condicions de conveni, que ara no es quedin en suplir de forma sistemàtica una mancança constrastada de plantilla, sinó que esdeveniguin un pols de lluita contra la precarietat i contra la legislació estatal. L’ocupació, sens dubte, és una pota fonamental en el pla de xoc social que defensem.

I en polítiques de gènere els recursos destinats a implementar el pla d’igualtat creixen més d’un 120%. Imagineu com estàvem si la nova xifra s’enfila fins als 17.000 euros. Un increment de 9.000 euros que esperem que ajudi a implementar les accions que debatrem i esperem acordar durant el primer trimestre de 2017, però que alhora, continua essent clarament insfucient en un pressupost de 30 milions d’euros. Us imagineu què passaria si el 50% de la societat sotmesa a la violència masclista fossin homes? Si fossin homes assassinats, homes violats, homes assetjats, homes que no se senten segurs quan caminen pel carrer? Hi destinaríem, només, 17.000 euros?

Per què el govern no preveu inversions en l’àmbit de gènere? La CUP en aquest sentit defensem preveure un pla específic contra la violència masclista i dotar-lo pressupostàriament, més enllà d’apostar per un centre d’apoderament feminista que bé podria tenir cabuda a l’Antic CAP.

A la CUP sempre expliquem que en un pressupost la gran majoria de partides són interessantíssimes i necessàries. Però davant una despesa limitada, també és una eina per constatar prioritats polítiques. Les partides de gènere pugen 9.000 euros i les de promoció de mercats i actes i campanyes de comerç passen de 16.000 a 50.000 euros. Senzillament, ho constatem.

Un any més, no hi ha cap partida al pressupost per avançar cap als objectius de l’Estratègia Catalana Residu Zero i des de la CUP considerem que cal treballar-ho per millorar uns índex de recollida selectiva en clar declivi en els darrers anys i posar esforços en la reducció dels residus generats en l’àmbit domèstic, comercial, industrial i municipal. Vistos els números, i atès que a la previsió d’ingressos de la recollida selectiva puja en 70.000 euros i que les despeses vinculades a la gestió de residus es rebaixen en 13.000 euros, bé es podrien generar recursos de pressupost destinats a campanyes de conscienciació i no fiar-ho tot a la nova concessió.

Un altre pla que proposem i en què hem demanat consignació pressupostària és un Pla d'Acció Animalista, que ja hem anat perfilant en ocasions anteriors, i redoblem l’aposta per l’auditoria dels serveis municipals externalitzats per l’Ajuntament de Molins de Rei, que ens permeti estudiar totes les opcions possibles de gestió i els costos per al consistori. Ara que tenim la comissió creada potser no seria demanar massa convocar-la i començar a mirar números de tota mena. També hem demanat que s'implementin canvis en els cànons municipals i que s'executi un pla energètic municipal, ara que tenim el debat sobre el futur de la gestió de la biomassa ben candent.

L’experiència acumulada ens demostra que quan la voluntat política no queda recollida amb xifres econòmiques concretes no és voluntat política real. El govern no té cap ganes d'implementar mesures de transformació a Molins. Tampoc en l'àmbit de les inversions, on un de cada 3 euros es destina, directament, a partides de totxo. És cert que també hi ha mesures que la CUP compartim, com la nova biblioteca, la 3a fase del Ricard Ginebreda o bé petites mesures com les gàbies mòbils per a taules i cadires que ha de dinamitzar i facilitar la tasca dels col·lectius de la vila. Però dels 3 milions d'euros previstos en aquest capítol, només 45.000 euros responen a una pota del pla de xoc social que defensem (la rehabilitació d'habitatges). És un model que rebutgem. Menys totxo, més diners per a les necessitats de les classes treballadores. És una simple qüestió de prioritats polítiques.

Acabem amb una doble proposta sobre els pressupostos participatius, que actualment no responen a l’objectiu de legitimar l’autoorganització popular ni d’enfortir i estructurar els barris de la vila que defensem a la CUP. Sotmetre diners a debat i decisió vilatana únicament en l’àmbit de l’espai públic és insuficient i l'experiència de 2016 ens demostra que calen millores en tots els sentits.

Des de la CUP considerem que si l’objectiu de fons és enfortir els barris cal apostar per projectes de dinamització comunitària que treballin en la cohesió social a cada barri, cadascun d’ells amb les seves singularitats, generar xarxa entre les entitats existents, els comerços, el veïnat i detectar espais de treball en funció de les necessitats al voltant de la gent gran, les dones, l’educació o la població nouvinguda, per posar-ne alguns exemples. Es tracta de generar cohesió i estructures de barri que siguin un motor de mobilització popular i crítica a mig i llarg termini, un model que ha de derivar en la participació activa del veïnat en la millora dels seus barris.

D’altra banda, si volem afavorir la participació, proposem dotar de més recursos aquelles regidories que compten amb agents socials organitzats a la vila i generar mecanismes per què aquests agents disposin de legitimitat d’acció en els seus àmbits, en àmbits com la lluita per l’habitatge, el feminisme, la cultura popular o la memòria històrica. D’aquesta manera, disposarem de projectes treballats des de l’organització col·lectiva que ajudaran a transformar la vila.

Com que les dues idees són compatibles, hem proposat lligar els projectes de participació associats a partides dels capítols 2 i 4 del pressupost i destinar els 250.000 € del capítol d’inversions a projectes de dinamització comunitària.