En la mort de Lluís Maria Xirinacs


Des de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) volem fer arribar el nostre més sincer condol a la família i als amics de Lluís Maria Xirinacs, trobat sense vida a Ogassa (el Ripollès).

Xirinacs va néixer a Barcelona el 1932. Als vint-i-dos anys, com a sacerdot, va portar a terme una vaga de fam contra la vinculació entre Església i Estat. Seguidor de les tesis de la no-violència de Gandhi, va ser empresonat diverses vegades durant el franquisme. Impulsor de l'Assemblea de Catalunya, es va plantar un any i nou mesos al davant de la presó Model de Barcelona i va fer quatre vagues de fam per a reivindicar l'anmnistia. Sempre des del pacifisme fou un lluitador constant en defensa dels drets humans, motiu pel que va ser candidat a premi Nobel de la pau el 1975, 76 i 77. Aquell últim any es va presentar com a independent a les eleccions generals i va ser escollit senador per Barcelona pel Bloc d'Alliberament Nacional. Sempre va advocar per la independència dels Països Catalans i l'any 2001 va fer una vaga de fam a la Plaça de Sant Jaume per a defensar-la.



Xirinacs va ser condemnat el 2004 per l'Audiència nacional espanyola per un delicte d'enaltiment del terrorisme per les seves paraules al Fossar de les Moreres l'Onze de Setembre de 2002: "Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro enemic de l'Estat espanyol i amic de la ETA i de Batasuna". El 2005 va ser detingut i ingressat a presó un dia per aquesta causa, primer a la Model, i després a Can Brians.



Xirinacs és una d'aquelles persones que van criticar amb duresa la renúncia que van fer companys seus en la malnomenada transició. Decidit a continuar la lluita per l'alliberament dels Països Catalans, ha donat sempre el seu recolzament a la lluita contra la repressió i la tortura sofertes contra independentistes catalans. La seva conseqüència ha estat portada en extrem fins al dia d'avui. Molts dels que van renunciar a aconseguir una terra lliure i socialment justa en el seu dia, avui s'atreveixen a lluir la seva figura.



Incansable lluitador, des de la CUP lamentem profundament la seva mort, alhora que ens motiva, encara més, a seguir lluitant dia rere dia per la transformació d'aquesta societat i cap a la independència total dels Països Catalans.



Avui, des del seu compromís incansable, la seva fermesa tenaç, i les seves conviccions emancipadores, l'Esquerra Independentista perd un gran lluitador, no caurà en l'oblit.



El millor homenatge, la victòria.



Candidatura d'Unitat Popular