L’accés a l’habitatge, com a dret bàsic que és, es troba encara molt lluny de ser plenament efectiu per a tothom. La pandèmia de la COVID-19 ha agreujat una crisi econòmica inherent al model capitalista des del 2007. Els preus dels lloguers fa anys que són inaccessibles per a la major part de la classe treballadora. Es tracta d’una problemàtica social que, arran de l’esclat de la crisi sanitària de la COVID-19, no s’ha vist sinó agreujada de forma accelerada. Una vegada més, es repeteix una situació paradigmàtica del sistema capitalista: qui menys té, és qui més en paga les conseqüències. Cal aturar aquest greuge i fer prevaldre un dret social de primer ordre com és l’accés a un habitatge digne per sobre del benefici econòmic d’una minoria.

Per tal de garantir-ho, cal augmentar el parc d’habitatge públic i social, ja que això  permetria, a curt termini, afrontar situacions d’emergència i resoldre l’accés a l’habitatge de lloguer per a les persones amb rendes més baixes, i, a llarg termini, incidir en el mercat privat del lloguer i assolir una moderació a la baixa dels preus en aquest.

D’altra banda, s’ha de donar sortida als pisos buits del municipi, tornant-los al mercat dels habitatges de lloguer perquè puguin ser legítimament utilitzats per aquells qui ho necessitin a preus assequibles.

La realitat del nostre país és que uns pocs tenen la majoria dels pisos i la resta hem de pagar-nos un lloguer que és una llosa, transferint l’esforç del treball a qui no ha de treballar per quedar-s’ho. L’habitatge ha de passar a ser un dret fonamental garantit per a totes les persones, alhora que deixi de ser un bé de mercat amb el qual fer negoci. La història ens ha demostrat que es tracta de dues facetes del tot incompatibles. El ministre Ábalos deia que l’habitatge no havia de ser un negoci, però el seu govern segueix permetent desnonaments i preus abusius des de fa anys. 

Pel que fa a la situació de l’habitatge a la nostra vila, resulta alarmant veure com únicament el 10% del Pla Local d’Habitatge, aprovat el 2012, s’ha executat. Aquest pla està caducat i requereix una actualització amb la inclusió de les Guardioles, però sobretot el que cal és que el govern de Xavi Paz executi les mesures que el Pla recull. L’àrea d’habitatge està infrafinançada i no disposa de la capacitat tècnica per desenvolupar el pla i donar resposta a les necessitats habitacionals actuals d’aquelles persones i famílies en situacions més vulnerables. Però que el Pla sigui caduc no és excusa per no aplicar les mesures que contenia. 

Un clar exemple d’aquesta manca de recursos tècnics i de voluntat política s’ha vist en les darreres setmanes i mesos. L’aparició del Sindicat d’Habitatge de Molins ha tornat a posar a primera plana les emergències habitacionals existents a la vila. Un col·lectiu popular que força  a actuar al govern i l’administració municipal.

El Sindicat ha posat en relleu mancances de les regidores d’habitatge i serveis socials. El cas del passat 31 de març, on el Sindicat va aturar el desnonament d’una família vulnerable, ja que aquest cas no va ser gestionat a temps per les administracions, va ser un dels més clars exemples. Considerem molt greu i preocupant que certs tràmits, ajudes i respostes d'urgència, que s’haurien de liderar des de serveis socials i les administracions, no s’executin, o no ho facin amb la celeritat que demana el procés. Això és degut a la manca de personal i de dotació pressupostària de les regidores d’Habitatge i de Serveis socials.

Per tot això, la CUP Molins creiem imprescindible:

• Augmentar la dotació pressupostària per les polítiques d’habitatge. Amb especial atenció a les partides per habitatge social i habitatge públic, fent ús del dret de tempteig i de retracte i aplicar d'una vegada recàrrecs a l'IBI dels pisos buits per forçar-los a entrar al mercat de lloguer i així augmentar l'oferta i fer baixar preus.
• Acordar un pacte per aconseguir un mínim del 15% d’habitatge de lloguer públic en 10 anys respecte el total, amb el suport financer de la Generalitat de Catalunya i el Govern Central, tal com estableix la Llei 18/2007 de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, del Parlament de Catalunya i, en part, per la cessió dels fons del Patronat de l’Habitatge ingressats de l'aprofitament urbanístic de les Llicorelles. 
• Exigir a l’AMB i l’IMPSOL més inversió a Molins de Rei i que no posin a la venta els pisos que estan aixecant en sòl públic a les Guardioles.
• Dotar la regidoria d’habitatge, sense més excuses, del personal tècnic i recursos econòmics suficients per desenvolupar el total de les accions previstes al Pla Local d’Habitatge, i redactar-ne un de nou si és necessari. Convocar la Taula Local d’Habitatge cada 3 mesos, ja que fa més de 2 anys que no es convoca.
• Dotar dels recursos econòmics i humans suficients la regidoria de Serveis Socials perquè doni resposta de manera eficaç a les necessitats de les persones en situació de vulnerabilitat de la vila, en especial atenció a aquelles vinculades amb el dret a disposar d’un habitatge digne.