Qüestió de símbols
11/11/2009
En el Ple del mes d'octubre, la CUP va presentar dues mocions que feien
referència a la política de símbols de la Casa de la Vila. En primer
lloc, sobre el retrat de Francesc Macià que hi havia a l'anterior Sala
de Plens i que després de la reforma en va desaparèixer. En segon lloc,
sobre la bandera dels pobles indígenes de l'Amèrica Llatina, la
wiphala. Ens va sorprendre molt que no prosperessin, tenint en compte
que hi ha una suposada majoria "catalanista" i "d'esquerres" al nostre
Ajuntament.
En el primer dels casos, ens agradava que a la Sala de Plens es
restaurés la imatge de Francesc Macià, perquè entenem que és un símbol
de la recuperació de les llibertats catalanes i de la lluita per la
democràcia republicana. Ens agradaria que el seu exemple inspirés a
totes les persones que surten escollides per representar el poble de
Molins de Rei.
Des de l'equip de govern se'ns va respondre que "ja està bé on està"
(concretament, al despatx del President de l'Àrea de Serveis a les
Persones, Víctor Puntas) i es va insinuar que obrir el debat sobre els
símbols podria desembocar en el plantejament (per part d'algun grup
municipal) de la necessitat d'exhibir "altres símbols" (és a dir, el
Rei borbó d'Espanya). No entenem aquesta argumentació i pensem que és
simplement una fugida d'estudi. A la Sala de Plens de Molins de Rei
s'hi exhibeixen legítimament els símbols que els regidors i regidores
decideixen. I si algú vol plantejar la necessitat de tenir un símbol
concret, que els regidors i regidores es pronuncïin d'acord amb els
seus principis.
En el cas de la bandera wiphala, els representants de l'equip de
govern no van tenir cap pudor en manifestar la seva ignorància sobre
quina era aquesta bandera. Potser no es tracta d'un símbol molt conegut
entre la gent de fora de l'Amèrica Llatina, però la preparació de la
resposta a la moció de la CUP bé hagués merescut una consulta a
qualsevol pàgina d'internet. La wiphala és una bandera que conté els
colors de l'Arc de Sant Martí disposats en quadrícula, i ha esdevingut
un símbol dels pobles andins i, per extensió dels pobles indígenes, i
s'ha popularitzat especialment a Bolívia.
La CUP va proposar que onegés el dia 12 d'octubre, dia en el qual a
l'Amèrica Llatina es commemora la resistència al colonialisme i no pas
la Hispanitat, celebració aixecada sobre el genocidi dels pobles
americans a mans del colonialisme espanyol. Se'ns va respondre que
aquell dia "no es tracta d'anar contra ningú", si bé pensem que en
l'oposició entre la Hispanitat i la solidaritat amb els pobles
americans, hauríem de tenir clar de quin costat estem, encara que només
parlem de símbols. No va tenir tantes dificultats l'alcalde de Molins
de Rei quan l'11 d'octubre de 2007 va fer que onegés la bandera
monàrquica espanyola fet que, fruit de l'oposició popular, va durar tan
sols unes hores. A l'Ajuntament de Molins de Rei, com en d'altres
ajuntaments catalans, oneja la bandera tibetana cada 10 de març, i és
una llàstima que el que podria haver estat una nova mostra de
solidaritat internacionalista s'hagi quedat al tinter per culpa d'un
Ajuntament que té por d'ofendre els tronats defensors de la Hispanitat.
Algú en el Ple va exclamar-se perquè no es podia "decorar la façana
a cop de moció". Si aquest no és el procediment per elevar peticions
polítiques relatives als símbols, no tenim cap problema a seguir-ne
d'altres. Així, si la iniciativa de la CUP és recollida per qualsevol
altra entitat, esperem que l'equip de govern s'ho prengui amb més
seriositat i menys partidisme, i que així la Casa de la Vila pugui
demostrar públicament el seu compromís amb els valors republicans i
internacionalistes.