Des de la Candidatura d’Unitat Popular estem més que a favor de la reforma horària. Cal actuar amb urgència sobre les dinàmiques que fa masses anys que mantenim a l’Estat Espanyol i per extensió, a casa nostra. Els efectes perjudicials dels horaris de la nostra societat s’han accentuat últimament a causa de l’explotació laboral, el treball a distància i des de casa, els efectes de la última crisi del capitalisme i l’atur estructural. Tot això ha agreujat la pressió sobre les classes populars fins al punt de fer impossible conciliar vida personal, laboral i encara menys, la implicació en les dinàmiques socials i culturals en la comunitat, destrossant-ne els vincles de cooperació i creant individus aïllats i deprimits, que vinculen l’oci al consum impulsiu i que troben el descans o la descàrrega de les pressions en la relació de parella monògama; que massa cops agreuja la xacra de la violència masclista.

Treballar per la reducció de la jornada laboral ajudaria no només al consum (i per tant a l’economia), sinó també a la salut mental i física de les persones, alliberant temps per gaudir en comunitat i per la pràctica de l’esport, i seria un primer pas el repartiment del treball de cures, injustament delegat en les dones. Encara més enllà, una reorganització i reducció horària ajudaria a repartir el treball i la riquesa; és absurd tenir un atur estructural del 18% mentre els que tenen feina sofreixen per acabar les llargues jornades laborals. Està més que demostrat que per més llarga que sigui aquesta jornada, no augmenta la productivitat, simplement, és fruit d’una mentalitat fabril i obsoleta de que més hores significarien més producció.

En una societat del coneixement, on les idees i la innovació han de ser el puntal sobre el qual edificar una nova industria, unes ments cansades, desmotivades, tancades en cercles i entorns tòxics i de pressió, no ajudarien gens. En canvi, un correcte gaudi, descans, interrelació personal, afavoreix ments més alegres i il·lusionades, directament correlacionat amb la productivitat i la implicació (per tant, la no alienació) de les treballadores .

Especialment preocupant és el paper dels mitjans de comunicació, amb la majoria de prime-times passades les 10 de la nit. Fins i tot, i absurdament, amb programes per infants, un col·lectiu en el que està més que demostrat que la manca de son perjudica en el desenvolupament físic i mental i en el rendiment escolar.

Creiem imprescindible doncs, si prenem avui el compromís de tirar endavant un pacte local per la reforma horària, fer una taula amb experts i agents de tots els col·lectius (sindicats, mares, associacions de veïns, joves, gent gran, empresa, etc) per abordar experiències locals d’implementar la reforma horària a Molins.

De cara al Ple de l’Ajuntament, i a les dinàmiques de les regidores, hem de començar a canviar ja. Acabar passada la mitjanit fa impossible que ningú mantingui l’interès per estar al corrent del que passa a la institució, destrossant tota possible implicació, participació o transparència de i amb la ciutadania. També ens cal pensar en apostar per la comunicació digital, evitant així algunes de les reunions que masses cops s’han de convocar al vespre diversos cops per setmana.

Apostar per la reforma horària serà un repte per totes, ja que haurem de canviar molts hàbits de vida, però també pot aportar molts beneficis. Intentem-ho!