El darrer dijous d'octubre tingué lloc al local de la CUP de Molins de Rei una xerrada informativa sobre la Directiva de les 65 hores. Una trentena de persones
acudiren a l'acte organitzat per la Campanya comarcal contra les 65 hores, a la qual donen
suport la CUP de
Molins de Rei, l'assemblea comarcal d'Endavant (OSAN), la CGT i la Coordinadora Obrera Sindical entre d'altres organitzacions
molinenques. La xerrada comptà amb la participació de Teo Navarro,
sindicalista, el qual no dubtà en relacionar la directiva impulsada pels
ministres europeus de treball amb la profunda crisi econòmica que, advertí,
serà de llarga durada.

Segons Navarro, el més
que probable augment de la jornada laboral s'explica per la necessitat del
capitalisme d'augmentar els nivells d'explotació de la classe treballadora per
tal de mantenir i augmentar les seves taxes de benefici, que en els darrers anys
s'han mantingut en uns nivells altíssims. És així com és impossible separar la Directiva de les 65 hores de la Directiva de la Vergonya, dissenyada per marginar encara més les persones
migrants, imposant-los penes de presó indefinida pel simple fet de no tenir
papers; i tampoc no es pot separar les 65 hores de la Directiva Bolkenstein, que pretén equiparar a la baixa els drets
socials i laborals dels diferents estats de la Unió Europea i més enllà. Diferents sentències judicials en el
marc de la Unió Europea recolzen aquesta dinàmica.

El portaveu de la Campanya contra les 65 hores va fer una crida a lluitar
contra aquesta directiva, responent a les mobilitzacions que durant el mes de
novembre es realitzaran a Barcelona. També reclamà la col·laboració de tothom
per difondre la lluita als barris, pobles i als llocs de treball.

Enumerà diferents arguments per fer-ho. Segons Navarro, malgrat que el govern
espanyol digui estar-hi en contra, la norma s'aplicarà també a l'estat
espanyol. I la responsabilitat també és del govern, perquè el seu ministre de
treball, el suposadament socialista Celestino Corbacho es va abstenir quan
podria haver-s'hi oposat fent valer el dret a vet que qualsevol ministre o cap
d'estat europeu té dins la Comissió Europea.

També rebutjà que es faci
pagar a la classe treballadora una crisi que és responsabilitat d'aquells que
han estat engreixant el seu compte de beneficis en els darrers anys a costa dels
i les treballadores, i a costa de rebaixar el poder adquisitiu i els drets
socials de la majoria; perquè no podem acceptar retrocedir un segle en drets
socials quan aquests varen costar moltes lluites i molta sang; perquè davant la
crisi, davant l'atur i davant el tancament d'empreses el lògic seria repartir
més i millor el treball tot reduint la jornada laboral, i no ampliant-la; en
definitiva, perquè el que persegueix la directiva és abaratir els salaris i,
per tant, augmentar el cost de la vida en benefici dels manaires de sempre.

Un animat debat va seguir
la xerrada, en la qual es va destacar les lluites contra els tancaments
d'empreses dels darrers anys, de plena vigència amb les amenaces de diferents
empreses d'anar-se'n, amenaces que només s'expliquen per la seva voluntat de
reduir costos salarials o per justificar acomiadaments. També es va destacar la
lluita dels treballadors dels autobusos de Barcelona, la victòria dels quals ha
estat un exemple de la necessitat d'organitzar-se i lluitar, la reivindicació d'un
sindicalisme que es basi en la voluntat de l'assemblea de treballadors i no en
la dels seus autoproclamats dirigents.