En
provar d'explicar la crisi econòmica actual és necessària una visió
històrica, que ens respongui a la pregunta de com ha funcionat el
capitalisme al llarg dels segles. Fixar la mirada en el pla Obama,
en el sou dels alts directius o en les hipoteques porqueria ens atrapa
en una visió massa immediata, de curta volada, que no s'endinsa en la
necessària comprensió dels engranatges econòmics mundials i que ens
condemna a no escatir els camins per sortir de la depressió.

Malauradament, no hi ha gaires veus en aquest sentit. L'excepció més
destacable és el Seminari Taifa (www.seminaritaifa.org), que no ha
parat d'organitzar cursos divulgatius per tot el territori, en els
quals s'explica que la crisi és un element cíclic en el sistema
capitalista, lligat a la seva lògica del benefici. Les crisis se
succeeixen en el temps, i el sistema n'ha sortit, sí, però cada cop han
estat més intenses i han significat el patiment de milions de persones.
Recentment ha aparegut un llibre que ens convida a reflexionar sobre
l'alternativa al capitalisme i que també parteix de la visió crítica de
la història. Una crítica que aplica tant al sistema capitalista com als
sistemes del socialisme real que s'esfondraren a finals del segle XX.
En el llibre El socialisme del segle XXI,
editat per El Jonc, Heinz Dieterich assenyala en poques pàgines per què
el capitalisme no pot continuar existint. L'autor sosté que l'economia
injusta és aquella que s'oblida del valor real de les coses produïdes i
que manté un sistema mundialment desequilibrat pel que fa als preus.
Alhora, planteja que l'alternativa al capitalisme és la democratització
de les decisions econòmiques (governs i transnacionals) que acaben
marcant el rumb de la societat mundial.

Dieterich és un seguidor d'Arno Peters, el geògraf
conegut per haver creat un mapamundi que trenca l'eurocentrisme de la
projecció de Mercator, de tal manera que les àrees dibuixades en el
mapa són proporcionals a les àrees reals i es corregeix així la visió
precedent que afavoria els països colonials. L'alternativa cartogràfica
de Peters va sorgir gràcies al canvi de perspectiva del seu autor. Cal
pensar que un canvi de perspectiva en l'anàlisi històrica del
capitalisme ens facilitarà dibuixar un nou mapa econòmic, en el qual un
major equilibri entre les regions no deixi en mans dels agents
especuladors (aquests que s'obliden del valor) el timó del sistema
econòmic mundial, i així evitarem el patiment humà generat per les
crisis.