Aquest cap de setmana vam poder viure un fet molt important, al que crec que es dona menys importància de la que realment té. El Casal Popular La Barrina ha fet un any de vida, i així es consolida i suma a l’Ateneu La Filosa, l’Ateneu Mulei, el Casal de Joves La Mola i l’Espai Autogestionat Mallolis com a espai d’apoderament de base a Molins. I més enllà de la vila, se suma a més de 140 Casals i Ateneus coordinats en Xarxa arreu dels Països Catalans.

Ara fa poc més d’un any el casal estava a punt d’inaugurar, moltíssima feina, dubtes, acords i decisions, algunes bones, d’altres dolentes. Una colla de membres portaven 6 mesos picant pedra a porta tancada, tirant cables, definint l’espai de reunions, muntant taules, canviant a una il·luminació més eficient, posant a punt les neveres i buscant proveïdors, tot això amb el seu temps lliure.

I finalment, el divendres 24 d’octubre de 2014 s’inaugurava el casal. Uns dies més tard, campanya pel 9N, i més endavant el seguiment dels resultats. I a partir d’aquí, moltes més coses. Exposició sobre la necessitat de la desobediència civil, recollida de firmes per la ILP per l’escola Catalana, xerrada d’Arran sobre Kobane i la lluita contra l’Estat Islàmic. Xerrada del SEPC, donant suport a la ILP d’educació. Premsa i literatura crítiques. Cervesa Artesana dels Països Catalans. Un Nadal ple d’activitats, amb el casal ple cada dia com a punt de trobada. I tot això en els dos primers mesos.

Un altre fet que ens ha sorprès gratament ha estat el contacte entre col·lectius i el teixit que s’ha format dins La Barrina, des de les companyes llibertàries, el grup de dones les Heures, les entitats d’educació en el lleure, l’Esquerra Independentista, moltes persones que havien participat d’altres espais que ja no existeixen, etc.

I és que espais com el Casal son imprescindibles. Imprescindibles per teixir una vida de solidaritat, de treball colze a colze, de compromís i cooperació, de transformació social i nacional. Son imprescindibles els espais populars, transformadors i gestionats de base, si volem construir uns Països Catalans més lliures i solidaris, articulats i cohesionats, des de les persones i per a les persones.

I encara ens queda molta feina per fer. Cal que treballem per una millor coordinació entre aquests espais a Molins, compartir recursos i sumar esforços, deixant al marge els obstacles, entenent que son eines per un objectiu de transformació i no un objectiu en sí i per tant, s’han de reformular quan sigui necessari per adaptar-se a la conjuntura. Cal implicar i convertir tota la gent que aquests espais mouen en el múscul que faci avançar els Països Catalans cap a un nou marc de sobiranies construïdes des de baix, poble a poble i barri a barri. Ens cal aprendre a les que hi participem a gestionar el temps finit, diferenciar el que volem del que podem fer, i sentir-nos totes part d’aquest col·lectiu que no existeix sense nosaltres.

Des de la CUP, fa anys que ho tenim clar, i treballem amb tots aquests espais durant l’any. Perquè no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu, si aquest està organitzat.