El passat ple municipal, la CUP vam votar en contra del nomenament de la nova càrrec de confiança del PSC, sota la direcció del sr. Paz. Vam votar així perquè no creiem per res en aquesta figura dels càrrecs de confiança.

No entrarem a valorar els motius reals darrere del cessament de la anterior càrrec de confiança, la Mireia Escobar. Creiem que ha fet la seva feina en unes condicions concretes, i que ho ha fet amb professionalitat.

Però sí que volem fer una reflexió, de nou, com des del primer dia fa ara 10 anys, de la figura dels càrrecs de confiança, una figura opaca, poc democràtica, que genera una sensació "d'endollisme", de posar "a dit", com una agència de col·locació, a persones que massa sovint tenen vincles molt estrets amb els partits que els posen. I això fa pensar que s’atorguen aquests càrrecs més pels mèrits dins del partit de torn que per altres criteris professionals, de coneixement de la tasca a realitzar o de coneixement de la vila.

Ja fa temps que vam demanar al govern un esforç de transparència, que permetés fiscalitzar la tasca que fan els càrrecs de confiança, però allà va quedar, en la nostra proposta, sota el missatge del govern de “ho estudiarem”. Ja en fa quasi dos anys.

Tampoc ens cansarem de denunciar els sous ben allunyats de la majoria de la població, de més de 50.000 euros l'any per càrrec de confiança. Recordem que el salari mitjà a Catalunya és menys de la mitat d’això, sobre els 23.000 €.

En aquest cas, la substituta de la sra. Escobar, la sra. Núria Segú, segons hem pogut trobar, porta 22 anys vivint de la política del PSC, primer com a regidora del PSC a l'ajuntament de Valls i com a consellera al consell comarcal de l'Alt Camp i després com a diputada al Palament de Catalunya de 1999 a 2015 pel PSC.

Des de la CUP no acceptem la professionalització de la política. Com sabeu, nosaltres i totes les persones que treballen per la CUP arreu dels Països Catalans, tenim un topall de salari d’al voltant dels 1.600€ i un temps màxim de 8 anys.

Tampoc podem compartir que es gestioni l'ajuntament de Molins de Rei com si fos una agència de col·locació. Aquestes actituds creen un rebuig a les classes populars, que tant malament ho estan passant per la crisi, en veure salaris d’aquest nivell assignats a dit sense un concurs on es provin els mèrits, a companys i amics del mateix partit.