Avui es fa efectiva la meva renúncia a representar Molins de Rei al Parc de Collserola i vull aprofitar per fer algunes consideracions.

 

La primera, reconèixer i agrair la cessió del lloc de representació a l’equip de govern, cessió en que no se’ns va demanar ni vam oferir res a canvi. Crec que és important que els regidors de l’oposició també tinguem la oportunitat de defensar els interessos de la Vila més enllà del carrer i la sala de plens, igual que els regidors de govern. Per això he intentat sense exit que aquesta representació continués sent ostentada per algún regidor de la oposició.

 

La segona, la renúncia és per motius laborals. No puc amb tot i en aquest context convé centrar-se en primer lloc en la Vila portes en dintre. Ha estat bonic, m’ha encatat compartir espai amb les veïnes i les entitats ecologistes a l’assemblea un lloc per on tothom qui estimi el parc hauria de passar en algun moment.

 

La tercera, no puc deixar de lamentar el pacte de govern que ha permés que Ada Colau sigui la presidenta del Consorci del Parc a canvi que Pilar Diaz en sigui la vicepresidenta executiva, la que mana en realitat, perque la presidencia és un carrec d’ostentació. La senyora Diaz és l’alcaldessa d’Esplugues, el municipi que està perpetrant la major agressió urbanística contra els límits del parc amb el conegut Pla Caufec i que no en té prou amb això sinó que ha intentat tancar a la presó els activistes que van intentar aturar les obres. Vergonya. Vergonya majúscula. Governar per això, ho sento, però no.

 

La quarta, passar-li el relleu al Marcel, desitjar-li molts encerts i permetre’m el luxe d’opinar sobre alguns punts calents. El primer el PepNat, del qual les entitats ecologistes n’han demanat l’aturada parcial per repensar la jerarquia biológica i promoure més la participació ciutadana, em semblen motius de pes i convindria escoltar-lo. I el segon, el pla d’usos. És urgent regular l’ús social del parc, un parc molt presssionat en molts sentits: convé aclarir per on poden circular les bicicletes i per on només els vianants abans no haguem de lamentar accidents. Regurar, sinó aturar, les curses i activitats nocturnes. I convé, sobretot, aturar les vergonyants maniobres militars de l’excerit espanyol. Per si fos poca vergonya, el darrer any s’han celebrat 15 vegades més maniobres militars que actes científics al parc. Per pensar-hi seriosament. I la tercera, en clau local, ja va tocant viure menys d’esquena al parc i més de cara. Tinguem-lo tots plegats més present. Marcel, molts encerts.

 

I la cinquena i última, agrair a les entitats ecologistes la feina mai reconeguda que hi fan, la Inma Joseph secretaria de gerència i el Marià Martí, gerent del consorci la seva amabilitat i disponibilitat total per parlar i aclarir sempre que ha calgut.

 

Visca Collserola!