Avui dimecres, dia 2 de febrer s'ha debatut i aprovat la proposta de pressupostos plantejada pel govern sociovergent per a l’any 2022. Després d’estudiar-la amb deteniment, des de la CUP Molins hem arribat a diverses conclusions. I una d’elles, la més palpable, ha estat que ens trobem davant d’uns pressupostos on s’augmenta el deute de l’Ajuntament en més d’un milió d’euros per tal de poder sufragar diverses inversions que, clarament, no són prioritàries. 

Després de gairebé dos anys de pandèmia, i de crisi econòmica i social, la sociovergència sembla que segueix en la seva línia més clàssica: fent veure que, a Molins de Rei, no hi passa absolutament res, sent una bombolla aliena i impermeable a les problemàtiques socials. És més que evident que, tenint l’ocasió de destinar recursos a fer polítiques realment transformadores, més necessàries que mai, el govern municipal prefereix endeutar-se per tal de gastar-ho en edificis i places no prioritàries i en planejar futures obres i equipaments de les quals no han informat en cap moment a l’oposició i no figuren en cap pla d’equipaments vigent. 

La pressa per construir i remodelar, de cop i en un any, tantes coses: Plaça 1 d’octubre, mòdul C de la Biblioteca del Molí, planta baixa i primera planta de la Biblioteca, Museu del Palau de Requesens, etc. només es pot justificar per l’afany de poder inaugurar-ho tot abans de les properes eleccions del 2023. Som conscients que estem davant dels penúltims pressupostos de la legislatura, i això és una oportunitat que el Govern de Xavi Paz no pot desaprofitar. A un any i escaig de les properes eleccions municipals, no es poden demorar més de cara a iniciar la seva precampanya electoral. 

Des de la CUP, creiem que moltes d’aquestes inversions no són prioritàries, i es podrien repartir entre el 2022 i 2023 amb l’objectiu de no aumentar el deute per actuacions de “ciment i totxo”. Per això, vam proposar al govern fer marxa enrere en la seva proposta inicial, i vam plantejar altres actuacions que són clarament prioritàries, com seria l’adquisició d’habitatge i fer-lo accessible mitjançant lloguers socials, la creació de plans d’ocupació a mig i llarg termini per a joves o l’execució del 100% del PLACC, entre d’altres. 

Quina va ser la seva resposta davant d’aquesta proposta? Un cop més, una rotunda negativa justificada en què “tenim models de vila diferents”. El cert, però, és que no els hi falta raó. Tenim models de vila diferents. El seu model de vila de les aparences i únicament per a una part dels molinencs i molinenques, enfront del nostre model enfocat a garantir una vida digna i fer sobirà al conjunt de les classes populars de Molins.