En aquests moments especialment difícils per als treballadors i les treballadores, el 8 de març, les dones ens mobilitzem per reivindicar les desigualtats estructurals que impacten dia a dia les nostres vides i que no fan més que accentuar-se. Són moments com l'actual els que posen en relleu la importància de recordar-nos que tirar la tovallola en la lluita per una vida més justa no és una opció.

Mantenim una lluita que ve de lluny, que lliurem cada dia en la nostra quotidianitat i que, especialment en dates com el dia 8, visibilitzem a l'espai públic a través d'una jornada de lluita on ens trobem i retrobem per segui fent camí. Violentades com a treballadores, lesbianes, trans, mares, malaltes, dependents, migrades, 'racialitzades', velles i joves, violentades pel fet d'existir, avui els recordem que no sostindrem la seva opressió en silenci.

Com a feministes defensem que cal posar la vida al centre, no com una proposta naïf o un eslògan sense impacte material, sinó com una qüestió cabdal des de l'anticapitalisme. En un sistema en què la priorització de la obtenició de beneficis econòmics és un objectiu únic i incompatible amb una vida digne per a la majoria, nosaltres, les que sostenim el món amb unes tasques reproductives mai reconegudes, seguim aixecant la nostra veu, en una jornada de lluita tan necessària com sempre, per reivindicar la vida.

És un camí llarg, però ens tenim les unes a les altres, per sostenir-nos, per continuar. El camí només és si és juntes, seguim lluitant.