La Candidatura d'Unitat Popular de Molins de Rei se suma a les accions i mobilitzacions de protesta per rebutjar l'esborrany de llei d'educació del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i que significa un atac frontal a la cultura i a la llengua del nostre país. Volem fer una crida perquè els vilatans i vilatanes de Molins participin d'aquesta jornada de lluita pels nostres drets nacionals i una crida a la desobediència activa de docents, estudiants i famílies davant la imposició espanyola i els atacs judicials i legislatius contra la llengua catalana arreu dels Països Catalans.

Somescola.cat convoca una jornada de protesta contra l’avantprojecte de la LOMCE, i en defensa del model d’escola catalana en llengua i continguts, per al proper 10 de desembre, coincidint amb la commemoració del Dia Mundial dels Drets Humans. La concentració, amb el lema: “Per un país de tots, l’escola en català”, 18.30 h, Pl. Sant Jaume a Barcelona

Així mateix, Somescola.cat insta tots els centres docents a penjar en un lloc visible la pancarta i els cartells amb el lema “Per un país de tots, l’escola en català” i a fer un breu acte reivindicatiu amb tota la comunitat educativa el mateix dilluns, 10 de desembre, a la sortida de l’escola.

Per a més informació: http://www.somescola.cat

•           Dilluns 10 de desembre, a la sortida de les escoles: Concentracions de protesta. Participa d'aquestes concentracions a les escoles de Molins!
•          Dilluns 10 de desembre 18.30h concentració a Plaça Sant Jaume de Barcelona Des de Molins sumem forces. 17.45 Estació de Renfe. Anem totes juntes a Plaça Sant Jaume!
•          Dijous 13 de desembre. Manifestació unitària: 'Ni LOMCE, ni retallades. En defensa de l’educació pública i la llengua catalana' 18.00 h Plaça Universitat, Barcelona.

NO A L'APARTHEID LINGÜÍSTIC. ALS PAÏSOS CATALANS EN CATALÀ !

El projecte de llei educativa del Govern espanyol és el darrer capítol d'una ofensiva general contra la llengua catalana arreu dels Països Catalans que es desplega en forma de sentències judicials i de legislacions.

Una ofensiva que té com a agents l'Estat Espanyol, els poders autonòmics i els seus tribunals i també la Unió Europea. La immersió lingüística que aquesta llei impugna té el suport massiu de la població. La ruptura amb la immersió pot establir un apartheid lingüístic que té com a objectiu dividir el poble català en dues comunitats separades.

Aquest avantprojecte de llei, suposa a la pràctica convertir el català en quarta llengua a l'escola, podent obtenir el títol d'ESO o batxillerat sense acreditar un coneixement del català i quedant reduït a algunes assignatures, a criteri d'un concepte tant arbitrari com 'proporcions equilibrades'.

Al País Valencià la demanda massiva d'ensenyament en català és permanentment desatesa mentre la resistència popular al tancament del senyal de TV3 demostra el desig popular d'una televisió íntegrament en català, desig que Canal9 (la televisió autonòmica valenciana) no satisfà.

A les Illes Balears l'ofensiva del govern del PP, amb José Ramon Bauzà al capdavant, contra el català ha trobat enèrgiques formes de rebuig popular.

Mentrestant, la Unió Europea que alguns volen vendre com un aliat en la causa nacional catalana ni tan sols es digna a donar rang d'oficialitat al català, mantenint així la nostra llengua en la marginalitat.

Tot plegat posa de manifest la incompatibilitat entre la voluntat popular catalana, és a dir, entre la democràcia d’una banda i l'Estat Espanyol i l'Europa del capital de l’altra, i es produeix en el marc dels atacs contra l'escola pública, principal garant de la supervivència de la nostra llengua.

El pretext per donar aires democràtics al franquisme de sempre és el liberalisme lingüístic, és a dir, la llibertat individual d'elecció. Però el liberalisme lingüístic, com el liberalisme econòmic, és incompatible amb el dret dels catalans a decidir la pròpia política lingüística. I oblida voluntàriament que el català, com a llengua de les institucions catalanes, es troba immers en un oceà d'iniciativa privada que minoritza la nostra llengua a la televisió, la premsa, el cinema, l'etiquetatge, etc. Com també oblida que la presència massiva al nostre país de la llengua castellana que pretén defensar és el resultat de segles de genocidi lingüístic d'una intensitat variable però d'una constància absoluta. Davant d'aquest discurs falsament democràtic i d'aquest liberalisme hipòcrita:

No acceptarem mai que es doni per bo el resultat sociolingüístic de segles de genocidi lingüístic.

 No acceptarem mai que els mercats decideixin quina llengua parlem.

• No acceptarem mai cap retallada en l’educació pública, defensem una escola únicament pública, catalana, laica i de qualitat.
• Una agressió a la llengua a qualsevol territori del Països Catalans és una agressió a tots els catalans.
• Som una nació i tenim una llengua nacional.
• El camí de la supervivència de la nostra llengua passa per la ruptura amb els estats espanyol i francès, amb la UE i amb la dictadura dels mercats