En el passat ple d'abril CDC i el PSC es van unir per votar en contra la moció presentada des de Molins Camina i Iniciativa de suport a les persones encausades pels fets d'Aturem el Parlament. D'aquesta manera, una moció humana i de suport a les persones afectades i amb càrrecs de presó no va poder prosperar a la sala de plens. Des de la CUP volem denunciar que la Generalitat i el parlament han estat clau en la condemna de les 8 companyes encausades pels fets del Parlament per part del Tribunal Suprem. Companyes que amb molta més gent van mobilitzar-se per protestar el 15 de juny de 2011 davant la imminent aprovació dels pressupostos antisocials més greus en la història de Catalunya encapçalats pel govern d’Artur Mas i que van implicar el primer paquet de retallades, que va propiciar el tancament d’empreses públiques, la privatització de la sanitat, les retallades al sector de la cultura, a l’educació, etc.

Insistim, doncs, que sense l’actuació de les principals institucions catalanes i representants polítics destacats difícilment hauria arribat aquesta condemna perquè la criminalització de l’acció de les indignades va arrencar el mateix 15 de juny de 2011, amb una declaració unànime de tots els grups parlamentaris, aleshores CiU, PSC, PP, ICV-EUiA, ERC, SI i C’s.

Per a nosaltres, aquesta condemna implica un precedent polític molt greu que atempta contra llibertats essencials que en cap cas poden perdre’s en un país autoanomenat democràtic, parlem de l’exercici de reunió o manifestació, i de l’exercici del dret a la protesta i a mobilitzar-se com a única sortida que ens queda col·lectivament quan els polítics ens colpegen amb tota la violència estructural de què disposa el sistema i ens aboquen a la misèria. Això sí que és un atemptat flagrant contra la democràcia. Fins i tot, per a l’Audiència Nacional, que en un primer moment d’aquest muntatge va absoldre les 19 encausades, els fets s’emmarcaven en una mena de ‘escrache’ o piquet legítim que pretenia cridar l’atenció mediàtica i fer audibles veus que d’una altra manera romandrien silenciades.

Per tant, per a nosaltres tots els partits que en aquell moment tenien representació al parlament, inclòs ICV que avui , sense cap mena d’escrúpols ni retractació, presenta la moció per demanar-ne l’indult després que Joan Herrera s’apuntés al carro de la criminalització, són responsables de la condemna de les vuit de les indignades inculpades a tres anys de presó.

Com a CUP demanem la retirada de càrrecs per a les 8 companyes entenent que els fets van ocórrer en un context de malestar i crispació social, pocs dies després del desallotjament a mans de forces antiavalots dels acampats a pl. Catalunya i, per tant, en un clima de fort tensionament social. La resposta política ha d’estar a l’alçada de les circumstàncies d’aquest context i en cap cas pot anar de la mà de Tribunals d’ordre espanyols, tribunals polítics hereus del franquisme, que són els mateixos que volen aixafar la lliure voluntat del poble català i, si poden, enviar gran part d’aquesta sala de Plens a presó.