'Cal una voluntat social i política de desobediència a la imposició'
12/12/2008
L'escriptor Julià de Jòdar i les historiadores Eva
i Blanca Serra convidats per Endavant i la CUP per parlar sobre la Constitució de 1978
Una vintena de
persones compartiren una vetllada de reflexió i debat que, amb l'excusa del 30
aniversari de la
Constitució espanyola, serví per discutir el paper que l'esquerra
independentista pot jugar en el context polític actual. La historiadora Eva
Serra féu la primera intervenció en la qual destacà el paper de la Constitució de 1978
com a legimitació d'un Estat espanyol que només la dictadura franquista havia
estat capaç de construir. D'aquesta època provenen tots els elements que
permeten considerar-lo com a tal: la seguretat social, la RENFE, l'estructura
administrativa, etc.
La intervenció de
Julià de Jòdar fou una reflexió sobre la capacitat de l'Estat espanyol i de les
classes dominants de les quals n'és un instrument, per adaptar-se i
recuperar-se. Explicà com el context econòmic, social i polític en el qual es
desenvolupà el procés conegut com a transició era un context de crisi profunda per
l'estat, producte de la crisi econòmica internacional i de les seves
convulsions internes. Gràcies als pactes polítics i socials previs a 1978, els
més importants dels quals foren els Pactes de la Moncloa, i gràcies a la
brutal repressió (també després de la mort de Franco i dirigida per "demòcrates
de tota la vida" com Manuel Fraga o Rodolfo Martín Villa) fou possible l'escapçament
i posterior desactivació de les lluites populars i la conseqüent integració de
la majoria dels seus líders en la reforma del franquisme. Aquests pactes
socials comportaren grans renúncies que es poden quantificar a diversos
nivells: si durant la primera meitat dels 70 les creixents lluites obreres (amb
nombroses vagues generals) havien aconseguit arrencar importants millores
laborals i salarials, els Pactes de la Moncloa suposaren aturar aquestes lluites i una pèrdua
de poder adquisitiu per la classe treballadora i un augment de les càrregues
impositives que permeteren a l'Estat recuperar-se de la crisi a costa de la
major explotació de la classe treballadora.
En el posterior
debat, força animat, tant els dos ponents com Blanca Serra, també historiadora,
coincidiren a afirmar que l'etapa autonomista del catalanisme ja s'ha acabat i
que només la independència pot oferir un horitzó de llibertat. La constitució
del 1978, que reserva per l'estat totes les competències estratègiques, inclosa
la possibilitat d'anul·lar qualsevol disposició que li sigui incòmoda, i la més
que possible sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut "de la
vergonya" haurien d'obligar la classe política catalana (i en això coincidiren
tots els ponents) a fer un acte de desobediència contra la Constitució i contra
els tribunals espanyols.