Vivim en una societat en el que cada vegada més s'accelera el nostre ritme de vida i amb facilitat oblidem factors claus que ens caracteritzen. La nostra sanitat s'ha desenvolupat prou perquè les malalties infeccioses hagin passat a pla secundari gairebé desconegut. Però ni de bon tros és així quan pensem a escala global. I és imprescindible pensar en escala global quan vivim en un món globalitzat. Les malalties infeccioses segueixen sent la principal causa de mort en moltes regions del món. Parlem de malalties que la majoria pensem que no ens poden afectar però són presents i maten, com la malària, la SIDA o l'epidèmia de dengue, afectant països de Sud-amèrica que potser ens semblen més alienes perquè no tenen tanta repercussió mediàtica o incidència en el nostre entorn.

Amb la crisi de la COVID-19, les grans desigualtats socials que portem denunciant des de fa molts anys ara estan més present que mai a molts sectors de la societat, i que grans empreses han aprofitat l'ocasió per fer-se els solidaris per millorar la seva imatge pública.

Tot i la imprescindible feina que fan moltes ONG, cal tenir en compte que el model de cooperació de les més grans ONG ha contribuït en gran part del desmantellament i suplantació dels serveis que haurien de ser gestionats pels estats recipients com són; educació, sanitat o la potabilització i distribució d'aigua.

Cal que entenguem la cooperació com un mecanisme d'intercanvi, i no pas com la nova solidaritat per rentar la imatge pública com fan servir certes empreses, bancs i partits polítics. La cooperació es basa en l'entesa entre dues parts al mateix nivell i en la que dues parts en surten realment beneficiades.