La CUP Molins proposa mesures concretes per avançar cap a un IBI progressiu
La CUP vota en contra la proposta la proposta d'Ordenances Fiscals de l'equip de govern per al 2016.
El grup municipal de la CUP va votar en contra la proposta d'Ordenances Fiscals 2016 de l'equip de govern per la falta de voluntat política mostrada per avançar cap a criteris més progressius i redistributius, especialment en l'Impost de Béns Immobles, el que genera més ingressos per a l'Ajutnament.
Aquest any l’equip de govern s’ha acollit a la revisió cadastral després de rebre la recomanació pertinent de l’estat. Una revisió cadastral que rebaixa un 18% el valor de les finques molinenques i que el govern municipal ha decidit compensar amb una pujada del tipus impositiu del 23%. Aquesta és la resposta tècnica, a grans trets, que resol la voluntat política de congelar l’IBI un any més a la nostra vila. Hem tingut un marge realment escàs (8 dies) per comprovar que la proposta tècnica s’adiu a la voluntat política, i, en conseqüència, fem confiança als tècnics de l’ajuntament que han treballat la proposta.
Al grup municipal de la CUP, a priori, no ens sembla malament la proposta, tenint en compte alguns factors:
-
Els valors cadastrals de la vila estaven, des de fa molts anys, inflats. La previsió feta el 2006 no corresponia a la realitat de 2015, es miri per on es miri.
-
La Llei d’hisendes locals assenyala que el tipus impositiu que marquen els ajuntaments per a l’IBI de naturalesa urbana no pot ser superior a l’1,1% ni inferior al 0,4%. L’Ajuntament es trobava, actualment, al 0,408% i no tenia marge real per rebaixar el tipus impositiu. A efectes pràctics, això significa que si l’Ajuntament no s’hagués acollit a la revisió cadastral, en no poder baixar el tipus impositiu, l’IBI hauria augmentat per al conjunt dels molinencs.
-
El nou tipus impositiu serà del 0,504%, amb una mica més de marge per poder plantejar modificacions de cara als propers anys. Caldrà vigilar, però, que amb tanta enginyeria tècnica no ens topem amb l’obligació de fer una pujada molt significativa de l’IBI a la nostra vila en els propers anys.
-
Simultàniament, cal entendre que l’Ajuntament no disposa d’una figura com el tipus impositiu per contrarestar la baixa dels valors cadastrals quan parlem de l’impost de plusvàlua, de manera que en aquest impost l’Ajuntament probablement ingressarà menys diners. De tota manera, l’Ajuntament porta molts anys ingressant més diners del què pressuposta per aquest impost, així que no hauria de generar conseqüències negatives per al pressupost. La baixada dels valors cadastrals també afectarà en transmissions patrimonials i en l’IRPF, impostos controlats per altres administracions. I aquí, certament, les rendes més altes en poden sortir beneficiades. És una conseqüència no desitjada, com a mínim per part nostra.
-
Els ajuntaments no tenen massa marge per fer polítiques d’esquerra des d’un impost tan rellevant com l’IBI, que haurà de ser recuperat i convertit en impost redistributiu en la futura república catalana.
Des de fa molts anys, el grup municipal de la CUP ha defensat que l’IBI no s’augmenti a la nostra vila. L’IBI és un impost que paguem tota la població, els propietaris de forma directa, i els llogaters de forma indirecta. Grava tant l’habitatge de les famílies més humils com les multipropietats de finques, bancs i grans propietaris, cosa que el converteix en un impost especialment injust. Per aquest motiu, i encara que des d’una òptica d’esquerres hagi estat molt llaminer augmentar l’IBI per a disposar més ingressos per fer més polítiques socials, sempre ho hem contrarestat explicant que si l’IBI augmenta escanyarem encara una mica més a les classes treballadores de la nostra vila, ja prou afectades per moltes altres variables de la crisi econòmica, i que les polítiques socials que podrem fer de més les acabarem dedicant a aquelles famílies que hem acabat d’escanyar amb la pujada de l’IBI.
És a partir de totes aquestes reflexions que la proposta de l’equip de govern pel que fa a l’IBI ens sembla, d'entrada, raonable. Ara bé, tot aquest debat sempre el lliguem amb la necessitat de convertir-lo en un impost redistributiu a partir dels forats que deixa la legislació espanyola. I fem dos propostes concretes:
-
Estudiar un sistema de bonificacions en l’IBI per tal d’incrementar-ne el seu cost però retornar aquest increment a tots els vilatans que no utilitzin l’habitatge per especular i que no tinguin un nivell de renda elevat. És a dir, una proposta per garantir que l’IBI fos assequible per a la gran majoria de la població. Fa molts anys que demanem que el govern destini esforços tècnics a analitzar aquesta opció. Potser no serà possible, però en tot cas que no es quedi a mig camí per falta de voluntat política.
-
La llei d’hisendes locals sí que preveu clarament en el seu article 72.4 que els ajuntaments puguin establir tipus impositius diferenciats en l’IBI de naturalesa urbana de sectors no residencials. És a dir, l’IBI d’ús industrial, d’oficines, locals comercials, oci i hosteleria i aparcaments. En aquests àmbit, la llei preveu que el tipus diferenciat pot aplicar-se al 10% d’IBIs amb el valor cadastral més alt, de manera que aquí sí que obre una porta a aplicar una política d’esquerres i transformadora. Des del grup municipal de la CUP ens posem a disposició del govern per aplicar aquesta modificació, que ja s’ha instaurat amb èxit en altres municipis del país i que sense penalitzar els IBIs més modestos ha permès augmentar la recaptació total en xifres prou significatives.
Cap de les dues propostes ha estat acceptada per l'equip de govern, tot i que la CUP es compromet a continuar treballant-les d'ara en endavant perquè puguin quedar aplicar-se a l'Ajuntament de Molins de Rei com més aviat millor.
La CUP ha proposat establir tipus impositius diferenciats d'IBI en sectors no residencials (oficines, locals comercials, aparcaments), aplicant una xifra més elevada al 10% de valors cadastrals més elevats tal com permet la legislació espanyola.
La CUP comparteix la voluntat política de congelar l'IBI a Molins de Rei, però demana que s'estudiïn altres criteris de progressivitat que continuen un any més sense interessar a la sociovergència local.