El dia 9 de setembre vam saber que un incendi - probablement provocat - va destruir completament el camp de refugiats de Mória, a l'illa grega de Lesbos. En aquest camp de refugiats, dissenyat per a 2.500 persones i que era el més gran de Grècia, convivien prop de 13.000 persones en condicions infrahumanes i en situació de privació de llibertat malgrat que la majoria fugen de conflictes tan crus com el de Síria o el de l'Afganistan i que el seu únic delicte és intentar trobar una vida millor. 

El destí de tots aquests refugiats és ben incert. L’1 de març d’enguany, el govern grec ja va suspendre al seu territori el dret d’asil que garanteix la Convenció de Ginebra i ho va fer amb el suport de la Unió Europea (tan de la Comissió com del Consell i del Parlament). La mateixa presidenta de la Comissió - Ursula Von Der Leyen - va agrair Grècia el fet de fer d’escut europeu. 

Des de llavors, hem vist com guardacostes grecs disparaven foc real contra refugiats indefensos al mar, organitzacions de juristes defensores dels  drets humans han documentat deportacions col·lectives (prohibides pel Dret internacional), o com el New York Times i Der Spiegel denunciaven que Grècia feia servir presons secretes per a migrants indocumentats i com es feia servir la pandèmia de la COVID-19 per tal de restringir encara més la mobilitat i els drets dels refugiats. 

L'endemà del gran incendi, grups de veïns van tallar amb camions tots els accessos al camp de refugiats. Volien impossibilitar la rehabilitació del camp per tal d’evitar la tornada dels refugiats que van fugir durant l’incendi. 

Tot i que el partit polític neonazi Alba Daurada va ser vençut per l’antifeixisme grec, encara  es manté a Lesbos una amalgama de grups xenòfobs i racistes que, juntament amb exmembres d’aquesta organització i d’altres feixistes, organitzen atacs contra els migrants. 

La reorganització de l’extrema dreta a Lesbos i a tota la UE, a més de ser una greu amenaça per la vida dels migrants, comporta el seu ús per part de les autoritats locals, del govern grec i de les institucions europees per incomplir sistemàticament les obligacions que imposa el Dret internacional humanitari. 

L’Estat Espanyol, malgrat estar governat des de fa uns anys per forces suposadament d’esquerres i obertes a l’acollida de persones refugiades, no és país per a refugiats. Únicament 1.359 persones d’un compromís inicial de 9.323 han sigut reubicades a l’Estat; i les acceptacions de sol·licitud d’asil són d’un 5%, mentre que la mitjana mundial és el 31%.

Per tot això, es proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS: 

1. Denunciar que els estats europeus, i especialment l’Estat Espanyol, han incomplert el compromís a què van arribar al 2015 per acollir 160.000 persones refugiades i exigir el compliment dels tractats internacionals i dels drets humans, de la infància i els dels de les persones migrades que provenen de països en guerra o de països que, tot i no estar en situació de conflicte bèl·lic, es produeixen vulneracions sistemàtiques dels drets humans. 
2. Demanar la derogació del Reglament de Dublin, que estipula que els demandants d’asil han de cursar la seva sol·licitud en el primer país de la UE en què entren, i instar als estats de la UE a generar una nova política comú d'asil, la qual permeti una distribució més equitativa i justa entre els estats membres de la responsabilitat d'atendre als sol·licitants d'asil i que, sobretot, tingui en compte les preferències personals de tals sol·licitants. Considerem que aquest Reglament és el principal causant de la situació inhumana en què viuen els refugiats a Grècia alhora que eximeix els altres Estats membres de la UE de la seva responsabilitat d’acollir el mandat d’asil. La presidenta de la comissió Ursula Von der Leyen es va expressar en aquest sentit en la seva darrera comunicació.
3. Exigir al Gobierno de España que rectifiqui i compleixi amb els compromisos que va prendre i aculli a totes les persones que es va comprometre i a qui ha denegat l’asil. 
4. Demanar al Gobierno de España, a la resta de governs de la Unió Europea, al Parlament Europeu, al Consell i a la Comissió Europea, que actuin amb celeritat en la reubicació immediata i sense condicions de tots els sol·licitants d’asil a Lesbos. 
5. Demanar igualment a tots els anteriors que tinguin en compte l’oferta del Govern de Catalunya d’acollir un mínim de 120 persones refugiades (20 de les quals menors no acompanyats) provinents del camp de Mória.
6. Demanar també que els estats de la Unió Europea defensin la necessitat d’una operació permanent d’ajut i salvament que tingui com a objectiu impedir la pèrdua de vides humanes i la salvaguarda de la integritat física de les persones que intenten arribar a la Unió Europea. 
7. Fer arribar aquests acords a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, al Departament d'Exteriors de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Parlament espanyol, al Parlament Europeu, al Consell Europeu, a la Comissió Europea i a l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR). Donar difusió dels acords als mitjans locals i a través dels canals de l’ajuntament.  

Col·lectius signants de la moció:

• Associació Teranga

• Molins de Rei amb el Sàhara

• Elastic family

• Antònia Castellana, membre de Molins de Rei: Acull

• CUP Molins de Rei