Avui tot just fa una setmana vam debatre la proposta d'ordenances fiscals proposada pel govern. Em fixaré en un dels temes que el nostre grup municipal va posar sobre la taula en el debat, perquè és un tema del que anirem parlant properament.

Com bé sabeu, una de les taxes a debatre era la dels vehicles. A Molins de Rei, de ja fa uns quants anys, tenim el topall màxim permès legalment i per tant, els que tenim vehicle privat a la Vila en paguem el màxim. Ja vam manifestar al ple, que hi estem d'acord. En la nostra intervenció llavors, i també ara, volem anar una mica més enllà d'aquesta idea.

Un primer cop d'ull a l'ús de l'espai públic ens fa adonar-nos que la superfície dedicada al pas i aparcament de vehicles privats és molt més gran que la dedicada en exclusiva als vianants,i si bé és veritat que d'un temps cap aquí aquesta tendència s'està invertint, el desequilibri entre un i l'altre és encara molt notable.

Què costa a les arques municipals la creació i el manteniment de l'espai públic que de manera privativa usen els cotxes per circular i aparcar? I en comparació, quan costa la creació i manteniment d'espai públic dedicat a qui no usa cotxe? Quants problemes ambientals ens generen la mobilitat d'una i altra manera? Les taxes municipals que paguem els propietaris dels vehicles quina part del cost cobreixen?

És just que entre dos veïns del mateix municipi, en igualtat absoluta de condicions socio econòmiques, l'un amb cotxe i l'altre sense, només hi hagi uns 80 euros de diferència en el que paguen?

Som conscients, també, que l'ús de vehicle privat és peremptori en molts casos per motius laborals, de mobilitat reduïda o per motius familiars. També que des del govern central i influïts pels lobbies dels fabricants de cotxes, hi ha rebaixes fiscals precisament per comprar-los i per tant, que hi ha un xoc d'interessos i actuacions i que ni podem ni volem posar els ciutadans enmig d'una situació de la que són víctimes i no culpables.

Com en moltes altres coses, hem de fer un treball de fons, crear discurs i hegemonia i avançar cap al model de viles i ciutats que volem: amb una xarxa de transport públic notable en abast territorial i rang horari, a un preu popular i mogut per energia renovable, amb un espai públic per ser usat en condicions d'igualtat per totes les persones minimitzant-se l'ús privatiu, promovent hàbits saludables i en un medi ambient sense contaminació. Perquè solucionar els problemes de mobilitat ampliant els carrers perquè hi circulin més cotxes, és el mateix que solucionar els problemes d'obesitat obligant els fabricants de roba a fer talles cada cop més grans.

Tenim molta feina a fer,i l'hem de començar ja. Nosaltres ens comprometem a posar-hi el nostra gra de sorra. Per nosaltres no serà.