Bona tarda a totes.

En primer lloc voldria agrair a la Laura Peradalta aquests gairebé dos anys de feina com a regidora de la CUP. Ara, tindrem la sort de recuperar-la amb un paper més actiu dins l’assemblea local treballant a peu de carrer (que és el que més li agrada).

La nostra bicefàlia en la manera d’entendre la política, sent part dels moviments de base de la vila i participant intensament dins l’Ajuntament, fa que a vegades sigui difícil compaginar o mantenir l’alt grau d’exigència que ens imposem. Però ho intentem.

I el relleu que prenc avui ens reafirma com a col·lectiu, com a assemblea, defugint del professionalisme i els personalismes que opaquen la política municipal. Perquè no ens deixem les hores a la CUP per escalar posicions, ni per tenir una butaca a algun consell superior del que sigui ni per ser assessors de ningú.

I tenim un cercle proper d’amics i coneguts (als quals agraeixo molt la seva companyia avui) que ens recorden dia a dia quin és el nostre paper dins els engranatges viciosos de la política actual.

Bé, us estalviaré 5 minuts de promeses sobre la feina que intentaré fer des d’aquí, perquè sempre he sigut del parer de que les coses no succeeixen quan es diuen, sinó quan es fan.

Així que no m’allargaré, que tenim molta feina avui.

Deixeu-me només que aquests minuts els regali a dos lluites que em toquen especialment d’aprop.

Primer de tot, a la lluita estudiantil. Perquè avui han tornar a prendre els carrers per reclamar una educació pública, de qualitat i en català. Perquè són joves que en comptes de mirar-se el melic, lluiten en defensa d'un nou sistema educatiu, fora de les directrius de mercat, al servei de les classes populars i amb objectius formatius i acadèmics.

Aquí a Molins, la lluita s’enforteix amb la creació del Sindicat d’Estudiants del Lluís de Requesens, als quals vull felicitar molt carinyosament des d’aquí per la seva valentia.

En segon lloc, m’agradaria recordar que la setmana que vé, el dia 8 de març, es celebra el dia internacional de les dones, TREBALLADORES (amb majúscules, negreta i doble subratllat, si cal) Perquè mentre està a tota agenda de bon polític combatre la violència en l’àmbit familiar, ningú (“ningú”) es digna a parlar de la violència estructural que patim les dones en l’àmbit laboral i en l’esfera pública en general. També és violència contra les dones la penalització de l’avortament, els contractes brossa, l’augment de la temporalitat i la deslocalització en els llocs de treball, l’assetjament laboral, el risc d’acomiadaments lliures i  l’elevat atur en el sector femení.

I malgrat ens creguem una societat molt avançada, falta molta feina per fer, i l’hem de fer entre totes i tots. Perquè la fractura salarial entre homes i dones segueix sent d’un 20% al nostre país. Això sense tenir en compte el treball no remunerat de cura que realitzem, majoritàriament, les dones.

Les retallades en tots els serveis públics bàsics (si, havien de sortir), estan desmantellant l'Estat del Benestar (educació, sanitat, serveis socials...s’ho estan carregant tot).

Europa, l’Estat Espanyol i també el Govern de la Generalitat de Catalunya són còmplices del retorn obligat a la llar de les dones, allunyant-les dels seus projectes laborals per tenir cura de la casa i la família.

Per sort, o per desgracia, tenim l’Ajuntament per posar pedaços als forats que fan les tisorades des de dalt. I tothom content.

Ja acabo

Avui m’estreno com a regidora i em toca ser una millor versió de mi mateixa. Dins aquesta casa, faré el millor que podré la meva feina, mantenint el cap i la boca freda, però conservant el cor calent.

I que no ho deixi d’estar, perquè la intensitat i la passió que posem en el que fem serà l’únic que ens mantindrà amb forces per seguir treballant, treballant i treballant.

Que tremolin, perquè els temps estan canviant.

Moltes gràcies.