Bon dia molinencs i molinenques,

Com molts de vosaltres sabreu, en el ple del darrer dijous vaig renunciar al càrrec de regidora i, aprofitant aquest últim espai que em pertoca, m’agradaria explicar breument com vaig arribar a ser regidora i els motius pels quals renuncio al càrrec. I és que tot plegat ha estat molt ràpid i intens.

Ara fa poc més de tres anys i mig que vaig arribar a Molins de Rei decidida a quedar-m’hi, doncs ràpidament me’l vaig sentir meu, m’hi vaig sentir a gust. També va ser aleshores quan vaig començar a vincular-me amb diferents entitats de la vila, amb el jovent, amb la política i, finalment, farà una mica més dos anys, amb la CUP.

Vaig trobar que era el partit que feia anys cercava, un partit que representava el que jo era, sentia i pensava, i vaig decidir que era l’hora de militar, de treballar i posar el meu granet de sorra per construir un país millor. Així va ser com vaig endinsar-me en aquest món de sentiments i ideals, de lluita i crítica, de canvi.

I de sobte, em vaig trobar en el lloc indicat en el moment adequat, que diuen... és a dir, en l’assemblea permanent de la CUP Molins de Rei en què proposavem i decidiem quines persones anirien a la llista per a les eleccions municipals del 2011. Aquell dia, i tenint en compte la llei de la paritat en les llistes electorals, em van proposar i vaig acceptar (he de reconeixer que força espantada), anar la tercera.

Com ja sabeu, la Candidatura d’Unitat Popular vam créixer amb força i vam passar d’un a 4 regidors i jo, incredula davant la situació, entrava a l’Ajuntament.

En poc més d’un any m’he hagut de familiaritzar a marxes forçades amb aquest món de la política institucional, tan allunyada de la política de carrer, la meva, i a la qual encara ara m’hi estava adaptant.

En aquest temps he pogut conèixer i viure de primera mà el funcionament de l’Ajuntament, i he de dir que, malgrat no sigui el principal motiu que em duu a prendre aquesta decisió, reconec que no és el meu lloc.

El motiu pel qual renuncio al càrrec de regidora és bàsicament per motius d’incompatibilitat amb els meus horaris laborals. Com haureu observat des de fa uns mesos aquells que ens seguiu, la feina no em permet compaginar-me els horaris laborals amb els polítics, afectant a la meva assistència a les comissions informatives i als plens, fet que implica també els altres regidors, ja que han d’assumir tasques que em pertoquen a mi.

Malgrat aquest en sigui el principal motiu, i apelant a la responsabilitat que crec hauria de caracteritzar qualsevol que treballi per al poble (no oblidem que aquest hauria de ser l’objectiu), crec que la política institucional no està feta per a mi, com ja he dit abans. Doncs és un espai on es parla i discuteix molt, però no sempre es duu a terme, no s’executa. És la teòrica sense la pràctica, és un aparador d’idees que es pretén que el poble compri, però on poques vegades aquest hi té opció a opinar, a ser escoltat, a participar, a formar-hi part. És un joc d’escacs on la dialèctica compta més que els fets. I tot i així, ho he intentat fer tant bé com he pogut. Per tot això, crec que sent coherent amb els meus principis, no deixaré de militar, de fer feina, però canvio d’escenari, torno al carrer, amb la gent, on m’hi sento còmode, on es fa la feina que crec més imporant.

A més a més, sé que la Mar Miralles prendrà el relleu amb força i il·lusió, i sap que si la puc ajudar en qualsevol cosa, em tindrà al seu costat.

Ja per acabar, simplement donar les gràcies als tres regidors que han estat al meu costat aquest any i mig, amb qui he après molt i els quals m’han ajudat moltíssim.

Moltes gràcies, i res més, que la feina continua.