Bé, doncs el dia ha arribat. Nosaltres sabíem que arribaria i tampoc en farem un drama. El Roger deia de ser regidor, deixa formalment el grup municipal. El perdem com a regidor, però guanyem la seva visió crítica i la seva alçada de mires fora del dia a dia de l’Ajuntament i com a recolzament. El perdem a l’Ajuntament i el guanyem al carrer. Certament, no ens podem queixar.

Tot no són guanys, però. Se’n va l’home de la lletra i la llibreta petita, però el verb gran. L’home capaç de fer un discurs de deu minuts, lligat, coherent, encertat amb l’únic recolzament de dues paraules intel·ligibles escrites a la seva llibreta. Perdem la seva dialèctica tranquil·la. Perdem la seva memòria inesgotable. Hi perd aquesta sala de plens i la institucionalitat molinenca. Si, se’n va un dels bons.

Se’n va la seva capacitat de donar bufetades, bufetades polítiques s’entén, amb la ma oberta i els cinc dits contra la galta, sense despentinar-se ni gairebé alterar-se. Sense perdre la compostura ni les formes. Sense deixar de dir tot el que s’ha de dir. Ho declaro: en sóc un fan i un profeta. I sense cap mena de dubte intentarem mantenir aquesta línia en la que ens sentim molt còmodes.

Probablement algú ens haurà sentit a mi, la Mireia o el Carles referir-nos al Roger com el jefe. Malgrat que  ja sabeu que nosaltres ni tenim jefes, ni en volem tenir, hi ha persones que per feina, per capacitat, per criteri, es guanyen la referencialitat, es guanyen el fet objectiu de ser escoltats amb especial atenció. Si, se’n va el jefe. Fa poc més d’un any i mig, ja se’n va anar el jefe Maymó, un altre dels bons, dels referencials, cadascú amb el seu estil i les seves dèries. Els de la CUP, els de l’Esquerra Independentista, som així.

No vull estendre’m més. Gràcies Roger, jefe, company i amic. Gràcies per la feinada, les idees, les paraules, els silencis, el sentit comú, l’humor i el somriure. Moltes gràcies Roger.