EN EL FONS DELS FONS. Fons Estatal d’Inversió Local: Municipalisme oportunista
Article d'opinió d'Oriol Farrés Juste, militant de la CUP de Molins de Rei.
El Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) no és el que sembla. Des de la
capital del Regne d’Espanya, amb un partit espantadís, camaleònic, enganyós i
de moderadíssima centreesquerra com és el Partido Socialista Obrero Español
(PSOE) al poder, 8000 milions d’euros dedicats als ajuntaments no resoldran la
crisi econòmica ni seran necessàriament la solució als problemes de les viles i
ciutats dels Països Catalans o d’altres llocs de l’Estat. Això és quelcom tan
manifest que no caldria ni dir-ho. Convé, però, contextualitzar amb claredat
aquesta maniobra política per saber quines conseqüències pot tenir.
En primer lloc, per evident que sigui, ens veiem obligats a repetir una
vegada més que aquests diners NO són del PSOE. Molts ajuntaments governats pels
socialistes o els socialistes que s’arrosseguen a l’oposició local de seguida
se’ls han volgut fer seus. Per bé que aquesta és una reacció fins a cert punt
normal en un sistema clientelar i partidista, cal no oblidar que les
administracions per ells dirigides no fan altra cosa que gestionar els diners
que recapten, diners aconseguits moltes vegades mitjançant autèntics espolis
fiscals que atempten contra realitats nacionals emmordassades. Ningú no està
regalant res. En tot cas, es descentralitzen algunes partides de la maquinària
espanyola.
En segon lloc, aquesta descentralització es fa sense que s’hagin
previst procediments objectius i transparents per avaluar les actuacions dels
ajuntaments. Feien falta més garanties per controlar l’aplicació d’aquests
fons, sobretot tenint en compte que darrerament hem tingut notícia de molts
ajuntaments (socialistes o no) que s’han vist implicats en casos de corrupció
amb el negoci del totxo pel mig. Què es farà amb aquestes ajudes? Més obres? Les
presses amb les quals s’ha dut a terme tot plegat són més que sospitoses;
revelen una clara intenció electoralista i propagandística.
En tercer lloc, el context polític del FEIL és el de donar unilateralment
un suport econòmic a escala municipal i mantenir alhora el bloqueig sobre el
finançament a escala autonòmica, que per exemple és on hi ha bona part del
conflicte que enfronta Espanya contra Catalunya i la resta dels Països
Catalans. Això equival a fer un Estat uniforme i monolític: és una descentralització
profundament centralista. No es toca res del disseny de l’Estat;
simplement, s’actua amb descarada magnanimitat, és a dir, amb la generositat
del dèspota. Aquests fons vénen perquè així s’ha decidit des de Madrid per Real
Decret-Llei, però podrien no haver vingut i no hagués passat res. Això és
important: en realitat no hi ha cap compromís descentralitzador a llarg termini,
perquè ja sabem que una oreneta no fa estiu, ni dues primavera. Es tracta, un
cop més, de semblar una cosa i ser-ne una altra.
Des de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), restarem vigilants
respecte a les actuacions dels ajuntaments amb aquests fons. Però, alhora,
volem fer saber que, partint del nostre compromís amb la política municipal i
de base, no se’ns escapa que el FEIL ha nascut en un marc de “reajustament”
econòmic. El sector de la construcció continua essent, per tant, el gran
protagonista. A Molins de Rei mateix, per exemple, les obres que es realitzaran
amb el FEIL s’han decidit per part de l’equip de govern sense consultes ni
deliberacions. Es va informar, això és tot. No es va obrir cap espai de
propostes que servís per treure més profit d’aquests recursos i poder assolir
una major “utilitat social”. La CUP és una garantia crítica contra una sèrie de partits,
govern i oposició, d’obediència aliena i credibilitat cada vegada més
erosionada.
A la CUP sabem que l’Estat que governa el PSOE és un llop que
a vegades li agrada amagar-se sota pells de xai. I també sabem que la
Ruptura Democràtica i la Independència són l’alternativa necessària, l’única digna,
i que aquesta s’ha de construir des dels barris, pobles, ciutats i comarques.
El municipalisme oportunista se’ns mostrarà del tot quan s’acabin aquests fons
i la crisi persisteixi. Quan ja no hi hagi ningú a qui encomanar-se i
comprenguem que la millor política és la que ens fem, mai la que ens fan.