La setmana passada les companyes de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute van venir a la nostra vila a fer una xerrada sobre la qüestió del deute a nivell estatal i a nivell municipal. Vem aprendre, vem reflexionar i vem començar un camí que esperem que sigui llarg.

A nivell macroeconòmic, van explicar molt bé el que ja fa temps que és una obvietat: que l’anomenada ‘crisi del deute’ no és sinó el mecanisme que actualment utilitzen les classes dominants per desposseir i empobrir la classe treballadora. La idea és bastant simple: primer de tot, es comunica a les classes populars que tenen un deute enorme amb algú; com que aquest deute gegant és impagable, se’ns obliga a endeutar-nos per aconseguir pagar els venciments, per la qual cosa l’endeutament creix, i voilà, ja tenim tots els ingredients per l’anomenada ‘crisi del deute’. Fàcil, no?

Rebobinem. Fem un pas enrere i mirem-nos-ho des de lluny. Què ha anat malament? Els companys de la Plataforma posen el punt de mira en l’origen del deute (segurament, el podríem posar molt més enrere). D’on surt aquest deute tan monumental que les classes treballadores hem de pagar amb nous deutes, acomiadaments, precarietat laboral, impostos i un llarg etcètera? Aquí el relat tan hàbilment creat pel discurs oficial comença contradir-se. Cal estar atents; el castell de cartes construït per les classes dominants comença a trontollar. L’objectiu és que acabi esfondrant-se.

La sospita (altrament ben fonamentada) és que gran part del deute que inicia aquesta bombolla és il·legítim, és a dir, és deute que la classe treballadora no hem causat. El rescat dels bancs, les infraestructures inútils o la corrupció en són bons exemples. Aquest deute s’ha contret en nom de la ciutadania, però s’ha fet d’esquenes de la població, sense que ho poguéssim decidir i (el més important) en benefici exclusivament privat. És com si l’alcalde es comprés una casa i l’haguéssim de pagar entre tots. Nosaltres no devem. I, si no devem, no paguem.

Evidentment, aquest esquema maquiavèl·lic que té lloc a nivell macroeconòmic es reprodueix a petita escala a nivell de Molins. També a la nostra vila hi ha una crisi del deute; un deute que em contret sense saber-ho, sense decidir-ho i sense beneficiar-nos-en. És un deute que a hores d’ara no podem pagar i que veiem com creix exponencialment cada dia amb nous préstecs, noves retallades, etc. Tal com va explicar el Roger Castillo, regidor la CUP a la nostra vila, aquests mecanismes de despossessió i empobriment de la classe treballadora existeixen i actuen als nostres nassos.

Un exemple: per la desídia dels governs autonòmics i estatals, l’Ajuntament de Molins s’ha vist empès a demanar un préstec als bancs per pagar els serveis que ofereix a la ciutadania. Aquest préstec ha contribuït a fer augmentar el deute il·legítim evident (interessos bancaris), que han crescut un 109% en només 6 anys passant de 426.034,55€ el 2007 a 892.699€ el 2013. Actualment, vora el 10% del pressupost municipal (més de 2.500.000 dels poc més de 25 milions d'euros que gestiona l'Ajuntament) es destina a pagar els préstecs i interessos als bancs (els mateixos bancs que hem rescatat nosaltres de la fallida). Això és un només una petita mostra de com la opacitat dels pressupostos municipals de tots i cada un dels pobles catalans alimenta dia a dia la bestia ferotge del deute. La proposta, de nou, és a anar a l’arrel de la crisi. Quin deute és legítim? A Molins, què devem?

Per ajudar-nos a respondre aquesta pregunta, les companyes de la Plataforma Auditoria Ciutadana ens ofereixen una projecte molt interessant. Bàsicament, la idea és crear un Observatori Ciutadà Municipal independent, tal com ja s’ha fet a molts municipis catalans (Badalona, Sant Joan Despí, Barcelona,...), que compleixi tres funcions fonamentals (1) aconseguir que totes les dades dels pressupostos municipals siguin públics, transparents i (molt important) fàcilment entenedors per la resta de vilatans; (2) animar a la població a debatre, fer preguntes i tenir una actitud crítica sobre totes aquelles decisions que tenen a veure amb els pressupostos (3) obrir canals de participació, és a dir, dotar la població de coneixements i eines per decidir el futur col·lectiu. La Plataforma ofereix suport logístic i ajuda de tot tipus perquè es creïn observatoris independents a cada municipi, que siguin capaços de gestionar críticament i activa els pressupostos- en resposta directa als atacs de la classe política, aliada de les classes dominants.

Esperem que a Molins es pugui crear ben aviat un Observatori Municipal. Si teniu interès en participar-hi, envieu un correu a [email protected]. Només l’autoorganització i l’empoderament progressiu de les classes populars podrà aconseguir capgirar el resultat d’una lluita de classes que, de moment, estan guanyant els poderosos.