Canvis en el cartipàs municipal. Reflexions sobre l’estructura política a l’Ajuntament de Molins de Rei.

El dia 11 d’abril es va produir el ple extraordinari pel qual,  i segons  els acords de govern signats entre els grups municipals de CIU i el PSC,  Xavi Paz va deixar de ser alcalde i va passar a ser-ho Joan Ramon Casals.

Aquest va ser el canvi més significatiu, però no l’únic, sinó que algunes regidories van passar a ser dirigides per altres persones per tal de reequilibrar les aportacions específiques d’alguns regidors i, des del nostre punt de vista, per continuar justificant una estructura política sobredimensionada.

El cas més significatiu és el del propi i flamant nou alcalde. Com és sabut, Joan Ramon Casals va iniciar la legislatura essent Regidor de Cultura i Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Molins de Rei, càrrec pel qual li tocava percebre 15.212,88 euros bruts anuals com a Tinent d’Alcalde segons es desprèn de l’acord de ple, però ell va anunciar públicament que havia renunciat a una part d’aquest sou i que cobrava 5.700 euros bruts anuals. Ara que ja ha estat investit alcalde ha anunciat que no cobrarà ni un euro de l’Ajuntament. En paral·lel va ser designat, just a l’ inici de la legislatura, com un dels 33  assessors polítics de la Diputació de Barcelona càrrec pel qual percep 49.000 euros bruts anuals (i que ara continuarà cobrant) i també té un càrrec orgànic al seu partit (Secretari Executiu de Territori i de Política Municipal) càrrec, aquest darrer, del qual també té responsabilitats organitzatives.

Tot plegat mereix algunes reflexions, més enllà de la més evident que és que ens sembla que no es pot ser al 100% a tres llocs alhora i que arribat el cas en sortirà malparada la seva funció pública com alcalde de la vila, sobretot atenent a l’experiència d’aquests dos anys  com a Regidor de Cultura:

1. Té sentit que el regidor de màxima responsabilitat de l’Ajuntament sigui l’únic que no en cobra res?

2. Algun dia algú ens explicarà quin currículum cal tenir per ser assessor de la Diputació, o amb un carnet és suficient? Realment fan una aportació tan imprescindible com per justificar aquest sou?

3. La Diputació de Barcelona realment necessita aquesta quantitat d’assessors atenent a les seves funcions executives?

4. Que ningú s’equivoqui: els diners de la Diputació també són públics i també surten de la nostra butxaca.

Ens sembla especialment significatiu que en el díptic que CIU va repartir per les bústies de la vila per anunciar el canvi d’alcalde durant aquest mes d’abril , el correu electrònic de contacte que apareix de Joan Ramon Casals sigui el del partit en comptes del de l’Ajuntament. Ja se sap, qui paga, mana!

Més enllà d’aquesta valoració transcendent, ens sembla útil ressituar les càrregues de les carteres. Cada un dels dos partits de govern continua, com fins ara, amb dos regidors amb dedicació exclusiva: per part del PSC,  Xavi Paz que ja era regidor d’esports, assumeix ara Salut i Educació, i Miguel Zaragoza assumeix també Economia a les que ja tenia. Per part de CIU, Mònica Santamans  i Joaquim Martí  continuen amb les mateixes càrregues que fins ara.

El cas paradigmàtic continua sent el de l’àrea de DIPEL- Desenvolupament i Promoció Estratègica Local, àrea de la qual és president Joaquim Martí i motiu principal pel qual  és un dels dos regidors del seu grup municipal amb dedicació exclusiva.

La veritat és que costa fer-se una idea del que significa i aporta aquesta àrea al govern municipal, perquè si un navega per la nova web de l’ajuntament i fa una cerca per aquest nom només apareix una fitxa buida que diu “darrera data d’actualització 11/02/2013 a les 14:47” i algunes referències al Comitè de Seguiment de la Crisi. Torna a aparèixer a la pestanya Ajuntament/ Organització i Òrgans Locals, però sense cap menció específica a la seva aportació estratègica. Una darrera aparició és per fer referència al Centre Garcia Nieto- Recerca de Feina i Ocupació.

En tot cas, intentarem escatir l’aportació  específica d’aquesta àrea atenent al nom que té. Desenvolupament i Promoció Estratègica Local ens suggereix, sobretot en temps de crisi, la necessitat de promoure aquelles coses que fan i poden continuar fent de la nostra vila un centre econòmic i el desenvolupament de nous projectes en aquest mateix sentit . És d’esperar, doncs, que Joaquim Martí sigui el  regidor de les àrees  relacionades amb aquest assumpte. Mirem-ho:

· Regidoria de Finances: Regidor Miquel Zaragoza

· Regidoria d’Empresa: Regidor Esteve Altozano

· Regidoria d’Ocupació: Regidora Anna Cantudo

· Regidoria de Serveis Generals: Regidor Miquel Zaragoza

· Regidoria de Contractació: Regidor Miquel Zaragoza

· Regidoria de Consum i Turisme: Regidora Carme Madorell

· Regidoria d’Activitats:  Regidor Esteve Altozano

I així podem continuar amb d’altres regidories semblants fins a trobar que l’ única  regidoria que sí que està controlada per Joaquim Martí és la de Comerç. Bé, per ser justos, n’hi ha una altra, Guardia Urbana, que també es deu entendre com això: Desenvolupament i Estratègia. Deixem-ho en “curiós”...

Per acabar i com a conclusions generals:

· Creiem que l’Alcalde s’ha de dedicar al 100% a les seves funcions d’Alcalde  i cobrar de l’Ajuntament el que és just per aquesta dedicació. En conseqüència, entenem (i demanem) que hauria de deixar d’assessorar la Diputació (i, per tant, de rebre’n retribucions) i, de pas, començar a treballar decididament per abolir una administració que no aporta res i a redistribuir el seu pressupost i recursos entre els municipis.

· Demanem la dissolució de l’Àrea de DIPEL i la redistribució de les seves funcions (que no hem trobat) entre les regidories que corresponen (Empresa, Ocupació, Serveis Generals, Educació i Finances).