El matí del passat dissabte 11 d'abril es va celebrar a l'Ateneu Mulei el punt de trobada sobre participació (apoderament i democràcia directa) amb la presència de la Lurdes Quintero, molinenca regidora de la CUP a l'ajuntament de Valls i tècnica en participació ciutadana i amb l'Isaac Arriaza, militant llibertari. L'objectiu era desmuntar el mite de la participació informativa i pensar mecanismes de presa de decisions de baix cap a dalt.

L'acte va començar amb un taller on la Lurdes Quintero feia participar els assistents on es pregunta sobre la participació a Molins en una paraula, construint un mosaic. Tot i els adjectius negatius, l'ajuntament de Molins ha guanyat diversos premis i es considerat un exemple de participació segons algunes administracions. L'ajuntament tant sols pretén encaixar la participació al sistema, una obertura, una esquerda on de tant en tant se'ns pregunta.

 

Seguidament destaca que Molins no té un ROM (Reglament Orgànic Municipal, proposat per la CUP al principi de l'actual legislatura), una eina bàsica de qualitat democràtica; sinó que l'ajuntament es regeix pel ROF (Reglament d'Organització i Funcionament, l'estàndard i limitat). Tampoc hi ha cap regidoria de participació, ni tècnic de participació ni pla de participació. La participació només és entesa de l'ajuntament cap a fora i no des dels ciutadans cap a l'ajuntament. Es considera que la participació ha de comptar amb informació des del minut zero.

Actualment només s'acostumen a consultar temes urbanístics, caldria participació en polítiques socials i sobretot dirigida a qui és usuari d'aquests serveis.

Com a exemples la Lurdes Quintero destaca una proposta de consell de precàries i aturats on s'esdevindria un apoderament de les persones cap a on van dirigides les polítiques d'ocupació o l'exemple del barri Montserrat de Terrassa, on l'escola interactua amb pares i mares, barri i comunitat; resolent conflictes amb treball comunitari als barris.

Per finalitzar, sentencia que la participació ciutadana no sempre és possible, la pròpia CUP de Valls es va vore obligada a marxar dels consells participatius davant la inoperància i opacitat de tots ells, doncs s'havien convertit en en eines de propaganda que intentaven legitimar les polítiques municipals.

 

A continuació va intervindre l'Isaac Arriaza, desmuntant la participació ciutadana i criticant els procesos participatius tutelats denunciant que les institucions actuals s'intenten autolegitimar, fent-nos pensar que la democràcia institucional és l'única possible dins del sistema. Molts pensaran: si ja votem cada 4 anys, perquè han d'haver-hi procesos de participació ciutadana?

La participació també és quan el poble autoorganitzat arriba als fets. Okupar quan no tens casa o segrestar autobusos per fer que passen pel teu barri, és també participació. Actualment, va destacar l'Isaac Arriaza, si analitzem els plans de participació de les diferents viles i ciutats, estan tots calcats a tot arreu. Hi ha una concepció de minoria d'edat dels individus, es creuen que abans de participar, ens han "d'ensenyar" a participar.

 

Els actuals procesos de participació són localistes i sectorials, a la perifèria, sense arribar al moll de l'ós. No qüestionen les institucions ni el sistema, tant sols l'intenten legitimar. S'organitzen com a emissors d'opinions dels individus, no molt lluny d'una simple enquesta de satisfacció d'un producte o marca. L'actual ajuntament ha venut l'app per a smartphones "Cuidem Molins" com a participació ciutadana, on ens preguntem si denunciar és participació ciutadana o si opinar és participar.

L'Isaac Arriaza introdueix la proposta d'un Consell Municipal Autònom on les decissions siguen vinculants, és la millor crítica al sistema, els hi reconeix l'organització autònoma i s'autolegitima. Moltes voltes es confon transparència amb participació. La participació ciutadana és més democràcia i més autonomia. Cal crear espais autònoms vinculants i decissius. El municipalisme radical ha de transcendir la lògica institucional entre representants i representats, cal que el Consell Municipal Autònom funcione segons els ritmes deliberatius propis de la gent que hi participa. Ha de constar una opció revocatòria i de control, no com els 4 anys dels regidors. Així, augmenta el nivell de compromís i coherència.

Cal que siga descentralitzat, no ha de ser una còpia de l'ajuntament, cal descentralitzar-ho als barris, a altres nivells. El Consell Municipal Autònom és l'antítesi de la participació ciutadana, cal un compromís per trencar la burocràcia institucional mitjançant l'horitzontalitat.

Per concloure el punt de trobada sobre participació es va obrir un torn obert de paraula on es va destacar:

· Sensació generalitzada de que els processos de participació ciutadana no arriben enlloc.

· Dicotomia entre no fomentar més estructures burocràtiques, reconeixent l'autoorganització popular i que aquesta siga molt dèbil i pobre.

· Procés de transformació lent i feixuc, perill de manipulació i instrumentalització de lobbys i gent que es moga per interessos personals o corporativistes.

· Cedir eines a gent ja mobilitzada és legítim però té riscos. Hi ha poca gent mobilitzada i alguns només per interessos polítics o personals, no col·lectius.

· Risc que la participació vinculant es convertisca en injusta i populista. Cal pedagogia de llarg recorregut.

· Lligar democràcia directa amb democràcia representativa.

· No hem d'ensenyar a participar, hem de fer vore a la gent que si s'autoorganitza, hi guanya.

· No volem fer un "tot pel poble, però sense el poble", haurem de gestionar una transició difícil.