Punt de trobada sobre drets col•lectius: HABITATGE

La necessitat de dedicar un punt de trobada a l’emergència social relacionada amb l’habitatge va sorgir a l’assemblea oberta realitzada el dia 7 de febrer.

Dilluns 13 de feber va tenir lloc a la Federació Obrera el punt de trobada sobre Drets Col·lectius dedicat específicament al dret a l’habitatge.

 

La trobada va començar amb la visualització d’un vídeo publicat per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca en què els Bombers de la Generalitat de Catalunya s’adhereixen a la “Iniciativa Legislativa Popular per l’habitatge, contra els desnonaments i la pobresa energètica”, promoguda per l’Observatori DESC, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la mateixa PAH.

 

Tot seguit, dos membres de l’assemblea de la PAH a Molins de Rei van explicar el context en el qual sorgeix aquesta ILP en l’àmbit català després de que no prosperés a Madrid. La finalitat és establir els mecanismes per aconseguir la dació en pagament i que els poders públics es comprometin a oferir solucions habitacionals per situacions sobrevingudes.

 

Un gran mur amb el que es va trobar la ILP va ser referent a exigir a les empreses privades que es féssin càrrec dels pagaments en cas d’emergència social, i finalment no es va poder incloure dins aquesta ILP.

Un dels aspectes que va remarcar la PAH de Molins és que cal canviar l’ideari col·lectiu pel que fa als pisos buits: no es pot acceptar que hi hagi propietaris particulars, bancs o immobiliàries que tinguin un pis buit mentre hi ha famílies que necessiten unca casa.

L’Institut Nacional d’estadística va fer una estimació de que l’any 2011 hi havia un 10% de tot el parc d’habitatges desocupat a Molins de rei. En aquest sentit, la Mercè Pidemont, jurista i membre de l’Observatori pels Drets Econòmics Socials i Culturals, va explicar-nos alguns mecanismes que a dia d’avui ja es poden engegar des dels ajuntaments per mobilitzar, donar un ús, als habitatges buits.

 

Des de polítiques de foment del lloguer, ajudes per a la rehabilitació, incentius fiscals per a la mesoveria o campanyes públiques contra l’incompliment de la funció social de la propietat. També polítiques d’intervenció com multar els pisos que portin més de dos anys buits (mecanisme que ja recull la llei d’habitatge del 2007), engegar programes d’inpecció per detectar grans tenedors d’habitatge o delimitar arees de tempteig i retracte.

 

Un dels grans inconveninents és que cada cop més els pisos estan passant a mans de fons voltors i són més difícils de detectar i de posar-los a disposició de qui ho necessiti.