Amb aquest plantejament, un any més, compartim la voluntat política de l’equip de govern de congelar l’IBI per al 2017. L’any passat vam centrar bona part de l’explicació en atendre les conseqüències d’haver-nos acollit a la revisió cadastral i al canvi de tipus impositiu. Ja vam dir, que amb tota la recança sobre els efectes associats en la plusvàlua, hi estàvem d’acord, encara que la proposta tècnica del govern ens generava dubtes concrets finalment en un augment dels rebuts reals de l'IBI aquest 2016. Mantenim criteri també per a aquest any, quan s’ha produït una situació similar.

L’any passat la CUP vam votar en contra les ordenances fiscals després d’haver fet arribar algunes propostes a l’equip de govern. Dues d’elles anaven estretament vinculades a l’IBI. La primera, que arrosseguem des de fa uns quants debats d’ordenances fiscals, era estudiar un sistema de bonificacions en l’IBI per tal d’incrementar-ne el seu cost però retornar aquest increment a tots els vilatans que no utilitzin l’habitatge per especular i que no tinguin un nivell de renda elevat.

La segona, establir tipus impositius diferenciats en l’IBI de naturalesa urbana de sectors no residencials. És a dir, l’IBI d’ús industrial, d’oficines, locals comercials, oci i hosteleria i aparcaments. En aquests àmbit, la llei preveu que el tipus diferenciat pot aplicar-se al 10% d’IBIs amb el valor cadastral més alt, de manera que aquí sí que obre una porta a aplicar una política d’esquerres i transformadora.

Aquesta segona proposta entenem que ha obert la porta a la modificació del tipus impositiu al sector de l’hosteleria que l’equip de govern ha afegit en la proposta d’ordenances per a l’any vinent i que a la pràctica s’hauria de concretar en què els dos hotels més grans de la vila paguin una mica més en concepte d’IBI. Podem anar més enllà. Aplicar un IBI més alt en el 10% dels valors cadastrals del sector d’oficines, indústria o comerç també és factible segons l’article 7è de l’ordenança quan fa referència a l’IBI. Per què no som més valents amb aquesta mesura? No afecta el petit comerç, afectaria allò que a Molins poden ser grans superfícies o grans oficines. En el cas del sector d’oci i hosteleria, com s’ha decidit la xifra final? El tipus impositiu és de 0,665 i podria arribar a enfilar-se fins a l'1,1%. I reiterem: només afecta al 10% de valors cadastrals més alt, així que la pujada no tindria afectació en el petit comerç del poble.

D’altra banda, també ens centrem en la bonificació d’IBI per als pisos buits que passen a gestionar-se a la borsa de lloguer de l’oficina municipal d’habitatge. Els trams recollits a l’ordenança en funció de la rebaixa del preu de lloguer de la borsa no són prou útils perquè la bonificació tingui incidència en el mercat d’habitatge de la nostra vila. De fet, en els darrers anys no hi ha hagut cap sol·licitud i és aquest mes d'octubre quan tot just tindrem els dos primers propietaris que aposten per la via de la bonificació.

Des de la CUP considerem que es podrien establir bonificacions pel sol fet d’inscriure el pis a la borsa de lloguer, tenint en compte que és un pis que deixa de circular pel mercat privat, que evita un possible ús especulatiu i que en cap cas podrà contribuir a augmentar el preu de l’accés a l’habitatge de la nostra vila. Es podria fer la prova durant un any per veure quina incidència té. El model que tenim ara, malgrat les bones intencions, ja sabem que té una resposta fluixa perquè comporta un esforç econòmic molt gran per als propietaris particulars que puguin tenir un pis buit.

Si aquesta mesura, a més, la lliguéssim amb una aposta valenta en la clàssica petició d’implementar un recàrrec del 50% de l’IBI als pisos buits de la vila i de la qual encara n’esperem algun informe tècnic de l’Ajuntament malgrat les dificultats que hagin tingut en d’altres consistoris, si féssim aquestes dues accions simultànies, començaríem a assentar les bases per a garantir l’accés a un habitatge digne a qualsevol persona.

Sobre la nova bonificació de l’IBI sobre les mesures energètiques en edificis construïts abans del 2005, entenem que no serà un al·licient prou gran perquè algú se senti cridat a instal·lar-se els sistemes d’aprofitament tèrmic o solar que es proposen, però que va lligat a les llicències i a la taxa d'obres i construccions i en tot cas gratificarà en certa manera a qui ja tingués pensat fer-ho. Sens dubte, una aposta interessant però que es queda curta: del 10%, fàcilment, podríem passar al 50% de bonificació.

Taxes: mancances i propostes

Més enllà de l’IBI, volíem fer també referència a algunes taxes modificades. En primer lloc, a la taxa d’estacionament en zona blava per a vehicles elèctrics, híbrids i d’hidrogen. Compartim la reflexió sobre els beneficis mediambientals de l’ús d’un vehicle que deixi enrere el gasoil o la benzina i aposti per altres combustibles que generen una petjada ecològica menor i que arriben a proposta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

En aquesta línia, doncs, podríem compartir la bonificació de l’ús del vehicle, no només en l’impost com ja tenim aprovat en les ordenances d’enguany, sinó també en l’estacionament. L’estacionament en zona blava, però, té una afectació directa i majoritària en l’espai públic de la vila. I aquí xoquem amb el model de vila i amb el model de mobilitat, que encara que canviï el combustible, tots aquells que tenim vehicle acabem fent un ús privatiu de la via pública quan ens hi desplacem i quan aparquem. Podem entendre la proposta de bonificació, però en cap cas la situaríem al 100% i demanaríem que la diferència d’ingressos l’assumís directament el concessionari, SABA.

Sobre les taxes fetes a proposta de concessionari: el Club Natació Molins apuja algunes entrades puntuals fins pràcticament un euro. Tot i els canvis introduïts en les darrers anys pel que fa a packs, entrades joves i abonaments d’estiu, considerem que l’accés puntual a la piscina no pot augmentar al mateix temps que es congelen els preus serveis privats o d’ús més exclusiu com els massatges o les sessions de sol artificial, encara que sigui per una qüestió de competitivitat de preus. En el raonament del Club Natació Molins de Rei es torna a posar de manifest la necessitat de separar físicament els accessos a la piscina, al gimnàs i a la resta d’instal·lacions, i seria desitjable algun dia o altre poder-ho posar en pràctica. En tot cas, la CUP no compartim aquest increment de tarifes, especialment quan fa referència a l'estiu, i demanem que el preu singular de les tardes del mes d’agost s’estudiï fer-lo extensible al juliol i en un horari més ampli.

Sobre la concessió de Can Santoi, que també puja les tarifes, considerem un any més que haurien de presentar un informe que justifiqui els canvis. No deu costar tant fer-ho i ens permetria disposar d’algun element d’anàlisi en aquesta sala de plens per entendre els canvis de preu, que com no podia ser d’altra manera, sempre són a l’alça.

Sobre el model comercial cal revisar les bonificacions existents a dia d’avui i introduir-ne de noves a partir de la tipologia del comerç, afavorint aquelles botigues que aporten un valor afegit amb la reutilització de productes, artesans, productes de quilòmetre zero i de proximitat o bé en funció de l’ús de bosses de paper o compostables en lloc de bosses de plàstic. En tots aquests aspectes, ens comprometem a treballar amb l’equip de govern d'ara en endavant si ho considera oportú.

La CUP proposa redefinir la taxa de recollida i transport de residus comercials així com la domèstica per adaptar-la als objectius de l’Estratègia Catalana Residu Zero. Cal lligar-la amb una extensa campanya de comunicació als comerços i domicilis de la vila. Les xifres actuals de la taxa C-19 referents al percentatge de reducció de quota per gestió privada de fraccions de residus i que és del 15% en paper i cartró, 6% en vidre i 29% en orgànica no són suficients i el servei de recollida comercial és clarament deficitari. Cal repensar-ne l'ús.

Un cop més el govern torna a proposar un sistema de tarifació social que es queda a mig camí: bonifica les rendes baixes però evita l’augment de taxes per a les famílies que tenen més recursos. En el cas de l’Escola de Música, per exemple, només afecta a 8 alumnes. La CUP proposa una tarifació social completa: Qui menys té, menys paga i qui més té, més paga. Falta valentia política i no deixarem de posar-ho de manifest a la sala de plens..