Tal i com ho entenem, Molins de Rei s’ha convertit en el gran basar dels serveis.

Segons la wikipedia, un basar “és constituït per carrers i avingudes coberts, amb tot de botigues a banda i banda que proposen tant productes alimentaris (en especial moltes menes d'espècies, que escampen aromes pels carrerons) com roba, joies, parament, etc.; també s'hi troben tallers artesanals i a vegades fins i tot habitatges. Les parades solen estar agrupades segons els serveis o els productes que ofereixen i, quasi sempre, els preus no són fixes i es deixa camp lliure al regateig.”

Aquest govern, en el que portem de legislatura, ha realitzat 20 adjudicacions de diferents serveis. D’aquestes 20, 17 s’han adjudicat a la oferta econòmica més baixa, i per tant només 3 s’han adjudicat donant més pes al fet que l’adjudicació implicava millores significatives. D’aquests 20, la meitat, per tant 10, s’han adjudicat amb baixa temerària, és a dir, el preu de l’ ofertant és significativament inferior a la mitja de les baixes de tots els concursants tal i com està definit a la llei de contractació pública. Quan això succeeix, obliga l’Ajuntament ha demanar una justificació de la baixa, valorar-ne i aprovar-la o descartar-la.

Intentem fer un paral·lelisme perquè s’ entengui. Quan l'Ajuntament treu un concurs, és com si nosaltres  ,a casa, volguéssim comprar un ordinador. Nosaltres, en general, tenim un problema: sabem que volem un ordinador, però no sabem que necessitem exactament, ni quan RAM, ni si un sol disc dur, ni quina targeta gràfica, ni si  que tingui disquetera o quants ports USB. Amb tot això, anem a la botiga i trobem preus entre 199 i 1500 euros. Desconcertant.

El govern sap que vol un ordinador i té uns tècnics meravellosos que li diuen que necessita i li diuen en base a un banc de preus actual, el seu preu de mercat. Tant de bo, tots poguéssim comprar així. Nosaltres, a casa, no podem. Però el govern sí. Seguint, doncs, el cas, el govern manifesta la voluntat de comprar un ordinador amb unes característiques magníficament definides, i amb un import econòmic inicial, que insistim, és el que diuen els tècnics que val això.

És a dir, el 85% de les adjudicacions a Molins de Rei es fan per un import significativament inferior del que diuen els tècnics que costa, i la meitat, per un preu que la pròpia llei de contractació no recomana. Ens sembla acurat dir que aquest govern subhasta els serveis. I ens sembla perillós. I ens sembla malament.

Volem també fer saber que hi ha administracions locals que no accepten mai baixes temeràries. Mai. Per alguna cosa deu ser. Potser hi ha gent que pensa que si els tècnics diuen que una cosa val 100, la pots comprar per 97,95, 93 i perquè no a 102 0 105 a canvi d’altres coses. Però si una cosa val 100, no es pot comprar per 80, perquè no compres el mateix.

La directiva europea 2014/24 de la Unió Europea diu, textualment “Las ofertas que resulten anormalmente bajas con relación a las obras, los suministros o los servicios podrían estar basadas en hipótesis o prácticas inadecuadas desde el punto de vista técnico, económico o jurídico”.

I fa pocs dies, a aquest respecte, sortia un article a La Vanguardia, diari poc sospitós de revolucionari i comunista, signat per Josep Túnica que es diu “Cuanto cuestan las obres de las Glorias”. Aquest article lògicament tracta sobre aquestes obres que es van adjudicar a una baixa temerària superior al 20% i que ja té endarreriments i sobrecostos significatius, obres actualment aturades. L’article diu en una part , en la seva versió en castellà “La directiva europea de contratación de Servicios 24/2014 señala claramente que la oferta económicamente más ventajosa no tiene porqué coincidir con la más econòmica ,y que en el caso de la contratación de proyectos, es admisible fijar el precio de lo mismo y conmpetir en calidad [és a dir, fixar un preu i obrir concurs només en base a característiques tècniques] i continua “Qué tipo de gestión es subhastar los Servicios? La eficiència del gasto público no puede estar basada en el ahorro de recursos a costa de la càlidad”. Insistim, ho diu algú poc sospitós d’anticapitalista. I aquest govern, el nostre, ha adjudicat en aquesta legislatura 6 contractes d’obres i projectes. Dels 6, tots a la oferta més econòmica i 5 dels quals en baixa temerària (el 85%).

En el que portem de legislatura, s’han adjudicat dos contractes força significatius. Un, el de jardineria, que continuarà sent gestionat per Moix Obres i Serveis com els darrers trenta anys, adjudicats a la oferta econòmica més avantatjosa en segona ronda. A la primera, tres dels quatre participants van ser desqualificats per incompliment del plec i en el moment de formalitzar el contracte l’adjudicatari “entregués tard” la documentació i el concurs es va haver de repetir.

El segon, adjudicat al ple de març amb el nostre vot contrari, el de recollida de residus i neteja viària, sent el contracte de quantia econòmica més elevada dels que gestiona l’ajuntament. En aquest cas, Ferrovial l’empresa que gestionava el servei fins ara, no es va presentar al concurs i va informar els treballadors que “que el preu és massa baix, que no surten els números i que el conflicte laboral està servit.” No volem deixar de dir que la utilització que fan els concessionaris dels treballadors, posant-los la por al cos ens sembla deplorable. I passa massa habitualment. Però els ajuntaments, permetent que hi hagi treballadors municipals en mans de concessionaris ho afavoreix. 

El missatge, dèiem, s'ha fet arribar als treballadors i per això el govern s'ha hagut de reunir amb el comitè d'empresa. Temem que això no ha fet més que començar. Fins quan acceptarem que hi hagi treballadors municipals de segona? Perquè tots els treballadors municipals no poden gaudir de la mateixa qualitat laboral?

Un cop més, i per un contracte d'import molt significatiu, de fet el contracte més gran, només una empresa ha estat qualificada. Això està lluny del lliure mercat que se suposa és el gran objectiu.

La gran resposta del govern a aquestes preguntes sempre és la mateixa: no patiu, per això hi ha la fiscalització municipal. En que consisteix la fiscalització municipal del contracte de recollida de residus i neteja viària: un contracte amb cost de gairebé 2 milions d'euros anuals, amb gent treballant-hi gairebé 24 hores, tots els dies de la setmana. Un servei amb 44 persones treballant-t’hi està fiscalitzat per (redoble de tambors) : 2 tècnics municipals. 1 pel seguiment econòmic i un pel seguiment tècnic. 2 tècnics i el seus recursos normals per la seva tasca diària, cita textual a la resposta del govern.

Nosaltres, no és cap secret, no defensem el model de gestió privada dels serveis municipals. Entenem que el govern té altres criteris i lícitament els utilitza. Ara bé , si s’accepten les lleis del mercat i per tant, es promou que hi hagi algú que faci negoci amb els nostres serveis (insistim, sovint en detriment de les condicions laborals dels treballadors) com a mínim que es posin les condicions per tal que el servei es presti com correspon i el benefici sigui acceptable. Perquè si una cosa val 100 i la compres per 80, el benefici i/o la qualitat pot estar en perill. I si el benefici i/o la qualitat estan en perill, el servei prestat no serà el contractat. I la millora manera de no saber-ho és no posar mitjans perquè la fiscalització sigui eficaç. No hi ha pitjor cec que el que no vol veure.