Com és sabut, a la CUP apostem per la gestió directa dels serveis municipals. Entenem que és la millor manera de garantir que els ciutadans, com a propietaris i principals usuaris dels serveis, serem tractats com a tal, a través de la gestió democràtica i amb la fiscalització corresponent. Un model en què l’administració pública té la informació, pot prendre les decisions i on els diners que paguem reverteixen directament en la qualitat del servei i en unes condicions laborals dignes per les seves treballadores, sense generar beneficis a empreses privades.

Pel que fa a la gestió del servei, lamentablement, el domini de la gestió privada a l’AMB és molt majoritari. De fet, són ben pocs els municipis que han optat per la prestació directa del Servei: El Prat de Llobregat i Barberà del Vallès. D'altres municipis, que tenen les seves concessions a punt de finalitzar, especialment Ripollet, Sant Cugat del Vallès i Corbera del Llobregat, han estudiat o mostrat interès a recuperar el servei i gestionar-lo de manera municipal i pública. En canvi, a Molins de Rei, tot i trobar-nos en la mateixa situació que els municipis esmentats, el govern sociovergent posa traves a municipalitzar l'aigua el 2024, un cop finalitzi la concessió amb Aqualia.

Quan vam entrar a govern, a l’any 2018, vam fer dues passes molt importants: la creació d’una Taula Municipal de l’Aigua, per liderar la conversió del servei d’abastament d’aigua privat gestionat per Aqualia a un de públic i municipal, entre d’altres coses; i l’entrada a l’AMAP, l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública.

Després de les eleccions del 2019, tot i tornar a l’oposició, ens trobem amb un govern que, a priori, compartia part dels consensos que existien en el si del govern al 2018 i que ja començaven a semblar consensos de vila: gestió pública i directa de l’aigua a partir del 2024. Per això vam acceptar presidir la Comissió i representar el municipi a l’AMAP, per seguir la feina iniciada al 2018 i culminar-la al final d'aquesta legislatura.

Malauradament, al 2021 ens trobem amb un escenari completament diferent. AGBAR, l’empresa publicoprivada que gestiona la majoria de contractes d’abastament d’aigua als municipis metropolitans, esquitxada per casos de corrupció, ha engegat una lluita judicial contra l’AMB i, sobretot, contra la voluntat política  dels municipis de decidir el model de gestió. La sentència judicial, sorprenentment, atempta contra la sobirania municipal i posa en mans de l’AMB la decisió. Aquest nou escenari planteja per primera vegada la possibilitat que no sigui l’Ajuntament de Molins de Rei qui decideixi el model de gestió.

Aquesta sentència, però, no diu enlloc quin model de gestió ha de tenir aquest servei. Per què no es pot gestionar aquest servei de manera pública i municipal, amb una participació de l’AMB? Res impedeix això. Aquesta és la nostra via, però no la del govern, i va quedar molt clar quan van votar en contra, a la moció que vam presentar el juliol del 2021, que la gestió pública directa (municipalitzada) de l’aigua era la millor per la vila, tal com afirma la mateixa AMB.

Davant d’aquest decebedor panorama municipal, des de la CUP hem decidit deixar de liderar la Comissió de Gestió de l’Aigua, i de ser els representants de Molins a l’AMAP. No té sentit donar suport a l'acció de govern quan els nostres objectius polítics en la gestió pública i municipal de l’aigua ja no coincideixen.

Per finalitzar, volem refermar que, des de la CUP, continuarem fent feina, tant dins com fora la institució, per culminar l’objectiu que iniciàvem al 2007 amb la campanya “Recuperem l’aigua”: que Molins de Rei tingui un servei públic i municipal d’abastament d’aigua a partir del 2024, un cop finalitzi la concessió amb Aqualia. I esperem, més d’hora que tard, trobar la companyia en aquest camí del govern, i de tots els companys de viatge que s’hi vulguin sumar.