Els darrers dies, diversos col·lectius i persones, encapçalades pel CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius) han presentat un escrit a la Fiscalia de Medi Ambient perquè determini si hi ha incompliment de la legalitat ambiental i urbanística en l’avenç de les obres del nou sector del polígon industrial de Les Llicorelles, en especial referència a un vial que es troba molt proper al curs de la Riera, l’espai de major valor ecològic de tot el planejament i que va ser protegit al llarg de 2018 i 2019.

Des de la CUP Molins, desitgem que aquesta denúncia tingui recorregut. Com sempre hem dit, la defensa del territori és un element essencial. Collserola és el nostre pulmó verd, el pulmó verd de gairebé la meitat de la població que conviu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Collserola va ser ferida greument l’any 1976, quan es va aprovar el Pla General Metropolità (PGM). Aquest pla deixava desprotegides zones amb un gran valor ambiental i natural. Des d’aquell moment, la legalitat vigent ha emparat que el Parc de Collserola perdés terreny enfront d’altres interessos. Des de llavors, cap govern de l’Estat o la Generalitat, així com estaments supramunicipals com l’AMB o la Diputació de Barcelona han actuat profundament sobre aquest pla, mantenint així Collserola en un estat de desprotecció permanent.

El PGM no reconeix la Riera de Vallvidrera com a ens a protegir. El recorregut d’aquest curs fluvial ha estat, està i estarà sempre amenaçat mentre la legalitat vigent ho segueixi permetent. Tota la responsabilitat per a protegir aquest curs recau en estaments municipals, els quals tenen un marge legal d’actuació gairebé nul, amb l'única opció de fer lleugeres modificacions per minimitzar l’impacte de l’ecocidi que el Pla del 1976 permet realitzar impunement, com vam batallar l’any i mig que vam estar al govern.

La modificació puntual del PGM en el sector de les Licorelles que es va tramitar i aprovar quan la CUP Molins estava al govern, precisament se centrava a aconseguir una franja de protecció al voltant de la Riera de Vallvidrera, que fins llavors no existia pel fet que hi havia terrenys de propietat privada a tocar del curs de la Riera. Amb aquesta modificació, el curs de la riera queda protegit i tots els terrenys que l'envolten a banda i banda són de propietat pública. 

Cal encara, acabar-ne d'endreçar el curs, especialment des de Can Rabella fins al límit amb Sant Cugat. En l'actualitat, l'accés caminant o en bicicleta des del nucli de la Vila fins als barris de muntanya envaeix constantment el seu curs, afectant tota la vida que hi habita. En aquest darrer sentit, es va redactar un estudi de viabilitat per desviar el trànsit i protegir la Riera conjuntament amb el consorci del Parc de Collserola que vam entregar a l’actual govern per tal que en formalitzés el projecte i l'obra.

Per tant, com sempre hem defensat i defensarem, qualsevol element que resti espai natural i qualitat ambiental dins els límits de Collserola i els seus ecosistemes xoca frontalment amb la defensa del territori i la nostra manera d’entendre la protecció d’una Collserola ja greument colpejada per la història.