La CUP rebutja l'acord de la vergonya UE-Turquia
El ple de Molins de Rei va aprovar una moció de rebuig a l'acord de la vergonya entre la UE i Turquia després d'una concentració a la sala de plens.
El passat 18 de març, la Unió Europea va ratificar l’acord de la vergonya amb Turquia, fent cas omís a totes aquelles veus que han denunciat la il·legalitat d’un acord que viola diferents lleis internacionals i trepitja descaradament els drets humans. Es va fer sense obrir cap tipus de debat amb la població dels nostres països, ciutadans d’aquesta Unió Europea, sense preguntar-nos quina política fronterera volem i sense respectar el més mínim els drets humans, legalitzant les deportacions en calent.
Lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i de complir amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea ha acordat subcontractar aquestes responsabilitats a l’Estat Turc, a canvi de 3.000 milions d’euros adicionals, la liberalització de visats i avançar en la negociació de l’adhesió de Turquia a la UE. Turquia, país que mentrestant bombardeja a les ciutats plenes de civils del Kurdistan que està donant la vida de les seves dones i homes en la lluita armada per la seva llibertat contra els terroristes de l’autoanomenat Estat Islàmic i tiroteja refugiades que intenten creuar la frontera entre Siria i Turquia.
Per què no s’ha pogut fer el mateix procediment amb totes aquelles persones que ja han arribat a Europa i que es podrien haver acollit al procés de reubicació? Recordem que de les 160.000 persones que els estats europeus es van comprometre a reubicar, sis mesos després tan sols s’han dut a terme 937 reubicacions. Per nosaltres aquest nou tractat té tant poca credibilitat de complir-se ni de ser útil com l’anterior. I el més insultant és que perquè, segons diu el tractat, un refugiat s’haurà de jugar la vida intentant entrar il·legalment a europa perquè a un altre li obrin les valles d’espines d’Europa.
També volem aprofitar per saludar a la Mar Redondo, amb qui un dels nostres regidors, el Carles, va compartir militància a l’organització juvenil ARRAN, que va ser detinguda a Macedònia juntament amb 50 periodistes més fa quinze dies i ja ha sigut alliberada amb una multa de 260€ i la prohibició d’apropar-se a la frontera i als camps de refugiats durant 6 mesos. Així s’està tractant a la premsa per amagar les consequències d’aquest tractat i les condicions infrahumanes als camps de refugiats a les fronteres Europees. Uns camps de refugiats que, per entrar-hi material s’ha de subornar al director del camp tal i com han denunciat periodistes portuguesos.
I no vull acabar sense fer una mica de memòria i no oblidar la nostra història i la nostra part de responsabilitat. Les migracions massives d’Europeus cap a altres llocs del planeta (com Amèrica i Àfrica) durant guerres i fam que ens afectaven a nosaltres no van ser mai rebudes de forma tant vergonyosa i violenta com estan fent els Estats de la Unió Europea. Sobretot tenint en compte la part de resposabilitat que l’Estat Espanyol també té sobre la inestabilitat al Pròxim Orient, des de la guerra d’Irak fins a la venda d’armes a l’Aràbia Saudita, que és qui financia l’autoanomenat Estat Islàmic. En aquest sentit, cal que des de la regidoria hi hagi un esforç molt més significatiu per explicar i informar a la població, des d’un punt de vista plural i crític, tota la dimensió del conflicte.
Per tot això la CUP se suma a la moció, per reclamar l’asil de totes les refugiades, econòmiques o polítiques, unes vies segures d’entrada i unes polítiques reals d’acollida i el final de les polítiques imperialistes dels estats occidentals i de la OTAN.
La Plataforma Molins Acull va organitzar una concentració de rebuig a l'acord entre la Unió Europea i Turquia minuts abans de començar el ple
El ple va aprovar per unanimitat la moció, que posa un cop més de manifest la inacció política dels estats europeus davant el drama que pateixen les persones refugiades
La CUP recorda l'actuació criminal de l'estat turc envers el poble del Kurdistan i la responsabilitat històrica dels països europeus en la inestabilitat política al Pròxim Orient