El ple del mes de febrer va aprovar per unanimitat la creació d'una comissió de patrimoni històric i arquitectònic a Molins de Rei formada per 23 persones d'àmbits diferents. La CUP hi participarem disposats a aprendre de les observacions i aportacions que faran els tècnics i, especialment, dels membres proposats en representació d’arquitectes, historiadors, artistes o bé el representant dels Amics del Museu. Entenem que la seva presència justifica l’existència de la comissió que ha de vetllar per què Molins disposi d’una vegada per totes d’un Catàleg de béns locals a protegir. Que l’Ajuntament exporti el debat a representants no institucionals del poble és, òbviament, una excel·lent notícia.

Malgrat això, en els darrers anys hem comptat amb una gestió del patrimoni deficient, opaca i irresponsable a la nostra vila. I és una responsabilitat que recau directament en el govern municipal i en l'alcalde, que també és el regidor d'urbanisme (i fins fa pocs mesos, el de cultura).

Una gestió deficient, perquè hi ha hagut una inacció preocupant durant els darrers dos anys i 5 mesos, que se suma a la lentitud del procés des de l’inici. I ho explicarem amb números, que sempre és més senzill d’entendre. El pressupost de 2011 preveia dues partides de patrimoni especialment rellevants i que eren conseqüència de la tasca feta per l’anterior regidor de cultura, en Jordi Romeu, de colors, diguem-ne, poc sociovergents. Una partida era per tirar endavant el Pla Especial de Patrimoni Històric i Arquitectònic i l’altra per a la Redacció d’un Catàleg de Béns a protegir. El Pla Especial de Patrimoni va comptar amb una despesa de pràcticament 3.000 euros aquell any, de 7.000 el 2012 i de 29.000 el 2013. En total, 38.977,50 euros. De la seva banda, el Catàleg de béns a protegir ha format part dels pressupostos municipals entre el 2011 i el 2014, però només s’ha fet una despesa real durant el 2013 de 7.140 euros. La darrera notícia que en tenim data del compte general de 2014, en què els 5.358 euros destinats a la redacció del catàleg no s’executaven i passaven a romanent de tresoreria. El catàleg ja estava redactat? El Catàleg va costar 7.140 euros en total? Totes les partides van dependre d'una subvenció externa d'altres administracions?

Una gestió opaca, perquè el govern ha decidit mantenir-nos al marge de la feina feta de patrimoni. Fa tot just fa 9 dies, a la Comissió Informativa de Sostenibilitat i Territori, l’oposició vam conèixer que l’Ajuntament compta amb una proposta de Pla Especial de Patrimoni Històric i Arquitectònic a les seves mans des de 5 de setembre de 2013. Una proposta feta a través d’una contractació externa el juliol de 2012 per l’arquitecta Carme Bosch i que és considerada com a definitiva a principis de desembre de 2013. Des de llavors, no ha fet absolutament res per treballar-lo. Per cert, la CUP desconeix a què es van destinar els 3.000 euros liquidats el 2011 en concepte de Pla Especial de Patrimoni si la contractació no es va produir fins l’estiu de 2012.

En qualsevol cas, som incapaços d’entendre per què el govern no ens ha informat de l’existència d’un document que, segons va indicar el cap d’urbanisme a la comissió informativa, ha servit de llibre de capçalera des de llavors. I tampoc entenem com és que a dia d’avui encara no haguem pogut consultar ni el Pla Especial de Patrimoni Històric i Arquitectònic ni el Catàleg de Béns a protegir. Intuïm, doncs, que haurem d’esperar a la primera reunió de la comissió per disposar de la informació.

I una gestió irresponsable perquè els endarreriments i la manca de transparència són parcialment responsables que durant aquest període haguem perdut patrimoni, amb el cas ben recent del Pont de Can Capellans en darrer terme. Quan l’Ajuntament concedeix una llicència d’obres, si no té un llibre de capçalera debatut i aprovat en termes de patrimoni, pot acabar essent responsable indirecte de la seva pèrdua. L'alcalde ha explicat que ni la foneria de l’edifici del Molí ni el Pont de Can Capellans formaven part del catàleg. De moment, desconeixem la veracitat de l'afirmació, però considerem que si la comissió s'hagués posat en marxa a inicis de 2014 els dos casos de pèrdua patrimonial s'haurien pogut evitar perfectament.

Ara, amb la creació de la comissió, cal plantejar els terminis de la feina a fer per aprovar un catàleg real. L'alcalde assegura que “en el termini d’un any s’intentarà fer l’aprovació inicial del precatàleg i en 2 anys l’aprovació definitiva d’aquesta figura urbanística", una opinió que, per cert, no coincideix amb la dels tècnics municipals, que li auguren un recorregut més llarg. El més rellevant, en tot cas, és que comencem a treballar després de 5 anys d'inacció política per part del govern sociovergent en relació al patrimoni de tots.