El ple municipal de l’Ajuntament de Molins de Rei va aprovar el passat 26 d’abril una moció de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), a petició de la Plataforma Aigua és Vida, on es demanava a la Generalitat de Catalunya que no privatitzi l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL).

La moció fou aprovada amb els vots de la CUP (4), PSC (5), IxMdR (4) i ExMdR (2), amb l’abstenció del PP (1) i el vot en contra de CiU (5).

Des de la CUP creiem que aquesta privatització pot afectar de forma molt negativa al nostre municipi ja que també estem connectats a la xarxa de distribució d’aigua d’Aigües Ter Llobregat. Els motius pels quals no compartim aquesta privatització són els següents:

1. Perquè l’accés a l’aigua potable i al sanejament és un dret humà i configuren un servei públic bàsic com així ho va aprovar l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2010. La privatització de la gestió introdueix altres prioritats, alienes al bé comú, com són les mercantils, de negoci i de beneficis que l’allunyen, i fins hi tot s’oposen a la preservació d’aquest dret bàsic. I l’ajuntament, com administració més propera a la ciutadania i garant dels serveis públics, no pot defugir vetllar pels béns comuns i garantir-los.

2. Perquè l’externalització de la gestió encarirà el cost de l’aigua en alta, i la repercussió al rebut dels usuaris serà més gran perquè s’haurà de recuperar el capital inicial de la inversió (el valor pagat a la Generalitat com a conseqüència de la concessió, sinó també pagar el deute actual, eixugar el dèficit d’explotació existent, i pagar els beneficis industrials i els dividends. Això apart dels generosos sobrecostos generats pel propi concessionari en adjudicar obres i serveis de construcció, reparació i manteniment de les infraestructures a empreses del seu propi Grup, al marge de concursos i de competències, un procediment prou conegut en les privatitzacions i que són la part més suculenta, oculta, i descontrolada de les privatitzacions dels serveis públics. Es

calcula que el sobrecost estimat oscil·la entre els 30 i 50 M€ anuals i significarà que la tarifa pugui acabar multiplicant-se per 3, és a dir, un 300%.

3. Perquè ATL és patrimoni comú dels ciutadans i ciutadanes, dels municipis i altres entitats locals (que hi han aportat parts importants dels seus pressupostos en els darrers anys), no només de la Generalitat. ATL disposa d’un complet parc d’instal·lacions modernes i ben conservades que suposen un actiu aproximat de 950 milions d’euros i d’infraestructures pagades amb l’aportació econòmica de la ciutadania a través dels seus impostos, la tarifa, l’aportació directe dels ajuntament conectats, el cànon, i amb aportacions del Fons de Cohesió europeu que tenien com objectiu finançar “projectes d’inversió pública destinats a millorar el medi ambient”, en cap cas finançar infraestructures per fer-ne una explotació mercantil.

4. Perquè afecta negativament les finances municipals en tant que obvia les aportacions que aquests municipis han fet per a la connexió amb el sistema Ter-Llobregat. Els municipis són copropietaris de les infraestructures, per això és inacceptable que aquest aspecte no hagi estat tingut en compte i que, a més a més es pretengui que el cost de l’aigua que acabin paguant s’incrementi des del 150% fins al 300% .

5. Perquè afecta a la governança de l’aigua, doncs el paper de regulació que puguin exercir els municipis o la Generalitat sobre els serveis bàsics privatitzats és nul o extremadament complex, com es va evidenciar durant la nevada del març de 2010 on més de 200.000 persones es van quedar sense llum, o el recent conflicte al Poblenou de Barcelona amb el gas (Gas Natural), l’electricitat (Endesa) i l’Aigua (AGBAR) donant-se els culpes l’una a l’altre i dilatant lamentablemetn la solució i on s’han vist afectades 4.000 famílies.

6. Perquè l’externalització de la gestió pot suposar un abús de mercat ja que el servei en alta a mans d’una empresa que també sigui distribuïdora en baixa significa un clar abús de posició dominant i contradiu l’article 2 de la Llei 15/2007, del 3 de juliol, de Defensa de la Competència d’Espanya, i l’article 102 sobre abús de mercat del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Atès que la dissolució de l'Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat i la posterior privatització del servei d’abastament d’aigua en alta del sistema Ter-Llobregat no se sustenta sobre cap document ni argumentari que justifiqui el procés d’externalització d’ATLL, sinó que es tracta d’una decisió arbitrària i sense cap

fonament ni rigor tècnic, ni econòmic, ni social, ni ambiental, ja que:

7. No hi ha cap justificació tècnica. ATL és una empresa eficient que subministra anualment un volum de 229 Hm3 amb un molt bon rendiment del 95,14%. El 2010 va ser considerada la segona millor empresa pública del món per la Global Water Awards.

8. No hi ha cap justificació econòmica. ATLL és una empresa perfectament viable i solvent amb petites correccions al sistema tarifari. I això que ha hagut de suportar càrregues de despeses d’inversió que corresponien al Govern, com les derivades del greu episodi de la sequera del 2006- 2008. Malgrat tot, durant aquest període, el volum d’inversió d’ATL va passar de 25 M€ a més de 100 M€ anuals. Convé recordar que les privatitzacions al sector de l’aigua per motius financers acostumen acabar malament.

9. No hi ha cap justificació social. L’externalització que s’està plantejant no només no estava al programa electoral de cap força política ni del Parlament ni dels municipis, sinó que amb el període que es preveu de la licitació, 50 anys, constitueix una hipoteca desmesurada per a l’exercici democràtic en el futur i evidenciant una clara pèrdua de governança. A més a més, el procés pateix un dèficit democràtic i una evident falta de transparència des del seu començament perquè els ciutadans no han pogut participar de cap manera en una decisió tan transcendental pels seus interessos.

10. No hi ha cap justificació ambiental. Al contrari, la privatització de la gestió de l’aigua va en contra de la gestió integral del cicle de l’aigua. La Directiva Europea Marc de l'Aigua exigeix als estats el bon estat de les masses d’aigua per al 2015. Una gestió en mans privades no possibilitarà les inversions de caràcter mediambiental, de recuperació d’aqüífers, d’aplicació del Pla Sectorial de Cabals Ambientals, dels Plans d'Espais Fluvials, etc. tant necessàries. Difícilment, per exemple, es podrà fer el retorn del Ter previst al Pla de Gestió de l’Aigua aprovat pel Govern de la Generalitat el novembre de 2010.