El passat diumenge 27 de gener, la premsa catalana es feia ressó d’una noticia que ha passat lamentablement desapercebuda en l’entorn del municipalisme.: les 4 diputacions catalanes han vist augmentat el seu pressupost un 15 % de mitjana respecte els del 2012 (la de Tarragona augmenta un 15%, Girona un 16%, Barcelona un 17% i Lleida un 17.5%). Aquest augment es degut a un increment de les transferències de l’estat en concepte d’ IVA que com es sabut ha augmentat el seu tipus impositiu. Cal aclarir que les diputacions catalanes han prioritzar augmentar les formules de suport als municipis (mantenir la qualitat dels serveis, millorar-ne infraestructures i equipaments, ajudes en cas de catàstrofes). I la mala noticia, entre les formules de suport s’hi inclou “donar suport al finançament dels municipis” que s’intueix és una manera molt subtil de dir que s’aplicaran formules de tipus creditici... a sobre!

La  pregunta és evident: perquè l’augment recaptatori de l’estat no repercuteix directament als municipis, que és qui té l’obligació de prestar els serveis i l’administració més collada financerament?

L’assumpte és tant poc comprensible que fins i tot les mateixes diputacions (no ho oblidem, les grans beneficiaries d’aquest assumpte) no  entenen  aquest increment de pressupost i el no increment de transferències directes estat- municipis. Aquesta situació  és qüestionada fins i tot en públic pel president de la diputació de Tarragona, Josep Poblet.

Més enllà del propi qüestionament (significatiu, però ineficaç) provinent de les diputacions, cal donar una resposta contundent des del municipalisme i des de la radicalitat democràtica: no és assumible continuar beneficiant una administració d’utilitat més que dubtosa i de molt poc nivell democràtic (algú ha votat alguna vegada el seus representants a la diputació? Us han preguntat mai en que volem que gastin el seu pressupost?). Perquè que ningú s’enganyi, la versió oficial serà que les diputacions ajuden els ajuntaments en la seva travessia contra la crisis, de pas se’n justifica la continuïtat i qui sap si encara hauran de contractar algun altre assessor per fer front a la nova càrrega de treball.....

Tot plegat sembla força evident i prou clamorós per esperar una resposta unànime del municipalisme, que de moment no s’ha produït. En tot cas es podria haver vehiculat una resposta de protesta a través de la votació dels pressupostos a les diputacions: les de Tarragona i Lleida els han aprovat per unanimitat. A Barcelona si va abstenir ICV i a Girona hi va votar en contra el PSC. Quanta feina....