Notícies de Molins

Sabem des de fa molt de temps que la contaminació atmosfèrica fa emmalaltir i mata silenciosament a milers de persones cada any. Així i tot, les mesures preses fins ara per part dels governs han estat poc o gens efectives. 

 

Abans de començar, com a CUP ens agradaria transmetre tot el nostre suport a totes les famílies que han perdut familiars a causa d’aquesta pandèmia.  A totes elles molta força. 

La greu crisi sanitària provocada per la CoVID-19 ha posat en relleu la importància de tenir no només un sistema sanitari públic fort, sinó també una potent recerca. S’aproxima una nova crisi econòmica i previsiblement es tornarà a retallar encara més la inversió pública en investigació. La recerca beneficia a qui la financia. Quan l’única recerca és la privada, qui monopolitza i es beneficia d’aquesta són les empreses i el sector privat, generant riquesa per a uns pocs. Quan la recerca és pública, tota la societat en surten beneficiada.

Durant dècades, la invasiva intervenció humana ha anat destruint constantment els ecosistemes de molts territoris del món, també del nostre. 

La construcció d’habitatges ant po avançant en espais naturals, l’apropiació de territoris per convertir-los en fonts d’energia o l’explotació animal i vegetal en l’agroindústria, entre d’altres, ens situen als humans en la fantasia del control absolut, en l’arrogant posició de superioritat vers la resta d’espècies i en la falsa creença que la nostra supervivència està garantida eternament.

Aquesta crisi està colpejant durament els col·lectius més desfavorits de la nostra vila: com persones al llindar de la pobresa, gent gran, famílies monoparentals, etc. És per aquest motiu que els Serveis Socials han d’estar més actius que mai per garantir la vida a aquests col·lectius.

La situació que vivim, està fent palès que haver retallat i privatitzat els serveis per la gent gran està tenint conseqüències devastadores per la vida dels nostres avis i àvies. Les residències privades són, avui dia dia, el principal temor a causa de les moltes morts que s'hi estan produint. Un cop més s'ha demostrat que un control directe per part dels governs, és a dir, unes residències de gestió pública, asseguren un servei de qualitat, més transparència, així com millors drets i condicions laborals per les treballadores del sector.

Com deia a la primera part de l'article, no hi ha una recepta màgica per sortir-nos-en, ja que el problema és el model econòmic que porten dècades permetent i fomentant. L’economia espanyola s’ha basat massa en el turisme, l’hostaleria i el negoci immobiliari, i quan s’ha posat en marxa el confinament l’aturada ha sigut total. Segurament trigarem anys a tornar a viure una època de tant de turisme, si és que torna. 

La classe treballadora està rebent, de nou, el principal impacte d’aquesta crisi. Ja són més d’un milió les persones afectades per ERTOs arreu dels Països Catalans, a les que cal sumar aquelles treballadores afectades per una reducció de jornada o directament acomiadades.

I tot això sense oblidar a aquelles treballadores que ja es trobaven en una situació absolutament precària, sense contractes de feina i, en conseqüència, sense dret a les prestacions i ajudes concedides per raó d’aquesta crisi. 

No podria començar un article aquests dies sense un sincer homenatge a totes les treballadores d’aquest país que ens mantenen en vida mentre afrontem confinades aquesta pandèmia. Les infermeres, les investigadores, les treballadores de les residències per la gent gran, i també les pageses, missatgeres o venedores del petit comerç, entre moltes altres, totes elles treballen per nosaltres mentre estan a primera línia d’aquest virus.

Pàgines